“Evacuació”
Claude Bertrand contempla la obscura tela de Goya des de la taula de caoba d'estil eduardià. La pintura penja sobre la llar de foc, que no aconsegueix escalfar-lo. S'ajusta l'abrig amb coll de visó.
Quan mira per la finestra contempla com les llargues columnes de les tropes regulars d'infanteria i les divisions mecanitzades desfilen ordenadament per abandonar París.
“París es buida de rates”, medita mentre assaboreix un aromàtic Château Latour. Les mateixes rates que li han permès ascendir fins la posició actual. Però ara té que marxar amb els seus amos.
La estança del palauet barroc dels temps de Lluís XIV, es plena de caixes amb objectes d'art. Amuntegades esperen les que embarcaran camí de Brasil.
El Hauptsturmführer Kummer té que portar avui els nous documents que li permetran començar una nova vida lluny de França. Massa morts i desaparicions pesen sobre ell. Si no marxa ara, quan arribin els aliats serà dels primers en passar per l'escamot d'afusellament.
Piquen a la porta.
- Nach vorn -, diu Claude amb un alemany correcte. És Józef, l'ajudant de cambra polonès, que s'atansa per servir un rosbif sangonós, acompanyat de cols de Brussel·les, pastanaga i patates.
Hoffman i Schneider, els soldats que custodien el despatx de monsieur Bertrand, desperten del seu avorriment al sentir un tret de pistola. Es llancen sobre la porta, oblidant que les fulles s'obren cap a fora. Quan aconsegueixen obrir veuen a Józef amb el cap destrossat sobre la plata del rosbif. Encara fumeja.
Monsieur Bertrand beu de la copa de Bordeus, contemplant tranquil·lament el quadre. La Lugger descansa sobre la taula. Té la cara esquitxada de gotes de sang.
- Aquest desagraït ha intentat clavar-me el trinxador de la carn. Retireu aquesta porqueria i pugeu un altre plat. Encara no he dinat.
Hoffman i Schneider es miren sense saber que fer. En el mateix moment les campanes de la propera catedral de Notre-Dame comencen a tocar, ensordint-ho tot.
Us deixo l'enllaç amb els relats dels participants "Relats Conjunts".
10 comentaris:
L'ombra d'aquest quadre és allargada. Bon relat!
Molt bon relat, curosa com sempre!
Com sempre, els teu relats estàn perfectament ambientats. M'agrada...
Salut
I tant que ho és!
No hauria imagina't mai que aquest quadre ens pogués evocar temps tant modernament foscos!
*Sànset*
I l'ambientació per treure's el barret. Felicitats!
No només es pot llegir i és tot un plaer literari sinó que es pot viure i veure! chapeau!
Com sempre, T'ha sortit un relat grandiós.
Ets un crac.
Salut!
Ostres! Crec que és el primer relat que et llegeixo i m'ha agradat moltíssim! L'escena, l'atmosfera, el context... tot tan ben descrit! :D
molt bo!
Kweilan: Gràcies per la visita.
Nets de Junh: Un plaer veure't per aquí de nou.
Dissortat en l'exili: trobo que et tindries que apuntar company. ^_^
Sànset: la foscor del quadre de Goya penso que és universal. ^_^
Patrícia: gràcies. Un dia espero poder degustar una ampolla d'aquest Château Latour. ^_^
Elvira Fr: celebro que t'agradi.
Montse: Els relats Conjunts són un gran “divertimento”.
Núr: benvinguda, desitjo que seguim coincidint en els relats.
Ricderiure: Gràcies neng!
Publica un comentari a l'entrada