(Escut de La Gralla Negre)
Capítol 8 – Tornada a Reinac.
Magali, “La Gralla Negra”, marxava de tornada al castell de Reinac al front de cinquanta cavallers, tres-cents infants, i mig miler d'homes i dones d'intendència.
Al seu costat cavalcava Amadeu, fill de Pere Catalarra, el nou Senyor de Mermande. Amadeu ni tans sols s'havia acomiadat del seu pare, a qui culpava de la mort del seu oncle.
Havien sortit de Mermande, tot just Rostand va ser ajusticiat. L'amargura de veure decapitat l'home que l'havia defensat quan era una nena òrfena, la consumia. Rostand l'havia acollit, i desprès va lluitar en el seu nom per recuperar les terres i el castell de Reinac.
Magali no s'havia enfrontat amb Rostand per arrabassar-li un parell de pobles i terres de cultiu com Guifré l'Ós, o pensant que ell i Savina fossin els culpables de les morts continuades de serfs i bestiar, com el Senyor de Cormatulla. No. Ella era la més feble de tots els barons, si no obeïa a Cassien, moriria, i les seves terres serien confiscades.
Desitjava que Plasença, hagués escapat amb vida. Desprès de l'atac al castell, es van adonar de la seva fugida. El bisbe Renat oferia una suculenta recompensa. Guifré, que volia conservar el cap sobre el coll, va encapçalar una partida per trobar-la.
No havia sigut fàcil convèncer Cassien, què endur-se el fill de Pere com ostatge a Reinac, era la millor opció per assegur-se la fidelitat del pare. Però va aconseguir apartar el noi del niu d'escorpins, i assegurar-li la seva protecció fins que fos nombrat cavaller. Tanmateix fos suficient per reparar part del dany que havia causat a Rostand i la seva família.
Només quan Magali va divisar el resplendent castell d'alabastre de Reinac, i va travessar el pont de pedra cap l'illa sobre les fredes aigües del llac, va respirar tranquil·la.
Blasonament:
El disseny i descripció dels escuts d'armes de totes les famílies i Cases, son aportació, del cavaller “Dissortat en l'Exili”, Senyor del bloc “En el bosque de la Larga Espera”, que de manera desinteressada i acurada, ha proporcionat aquests preciosos dissenys heràldics.
Escut de la Casa de Reinac:
Escut en losange. En camp d’or una banda ondada d’argent i d’atzur. Sobre el tot, una gralla rampant i essorant de sable. Membrada i becada d’argent.
Resum del capítol anterior:
Rostand, Senyor de Mermande, traït, i captiu al seu propi castell, coneix per boca dels seus vencedors la seva condemna a mort.
8 comentaris:
Aquesta Magali i Amadeu Catalarra van a donar què parlar. Va avançant aquest relat i cada vegada està més emocionant. Seguirem, com cada dimarts, esperant les entregues que ens fas.
Salut!
Respirem amb ella... però podem fer-ho, de veritat?
Jo no respiro tranquil.la. Sento els cavalls relinxant i l'amargor de la sang. Un petit parèntesi.
L'escut de la Gralla negra és bonic eh... ¨M'agrada molt l'ambientació tan ben feta que has posat al relat... La veritat és que comences a llegir i t'imagines en aquest món que has creat. Molt xulo!!
Però Magali i Rostand estan enamorats si o no??! L'ha de salvar com siga!
Ella ha de tornar. Segur!
*Sànset*
Buf! jo també respiro...i ara?
Molt bé, molt bé i molttttt curt. Però també es una bona pensada presentar la història en petites càpsules, així ens tens lligats de mans i peus, como els presoners d'aquesta història.
Sempre esperant més prosa.
Salutacions.
Dissortat en l'exili: L'escut de la Magali La grall, és dels meus preferits. Gràcies de nou per la teva col·laboració. ^_^
Carme: de moment sí, desprès ...... qui sap.
Patrícia: Tu ho has dit. ^_^
Ada: la diferencia d'edat entre els dos és massa gran encara, el futur és obert .....
Sànset: Magali és molt llesta i una supervivent. Segura al seu castell no sé si voldrà sortir-ne.
Elvira: més acció i males passades.
Igor: com l'anell famós. “Un anell per manar a tots, Un per trobar-los, Un anell per reunir-los i, en les Tenebres, tenir tots lligats ...” ^_^
Publica un comentari a l'entrada