> El Retorn dels Dips. Capítol 4.

Capítol 4. 21:00h.

L'Ovidi bevia de l'ampolla d'aiguardent que l'Al, l'amo del bar casino El Gavines, sempre li reservava.
- A la teva salut Torralba -. Va engolir el licor abrasador amb satisfacció, recordant la mort del policia.

L'Ovidi no feia més de metre cinquanta d'alçada i passava àmpliament dels cent seixanta quilos de pes. Als seus cinquanta-cinc anys, conservava un cos robust, amb uns increïbles braços i cames, producte dels anys a la carretera conduint camions i tràilers de gran tonatge.

Mirava amb menyspreu els joves que ballaven com esquizofrènics, davant el trio de musics. Saltaven i s'espitjaven en un deliri d'alcohol, i musica pesant i tronadora. No ho entenia.

El local era ple, però ningú s'apropava a la seva taula. L'Ovidi era un home poderós, amb terrenys i cases. La gent el tractava fredament, i si podien l'evitaven, encara que més d'un li devia fins la camisa.

No podia evitar mirar cap a la barra. L'Agustí i el Raimundo xerraven animadament agafats a les seves begudes. Hagués donat el seu braç esquerre per saber de que parlaven aquells dos. L'Agustí li regirava l'estomac. Aquell pelacanyes fotut en política desprès de treballar en un bufet d'advocats i ara, primer tinent de l'ajuntament.

Havia tardat anys en aconseguir els permisos necessaris del consistori per procedir a la tala del bosc del Cim del Martell, i quan havien començat els treballs el van obligar a aturar-los. Ja en feia una any. A la vall, per on pujava el camí que duia fins el cim de la muntanya havien trobat una antiga ermita romànica en ruïnes. Sorprenentment a l'interior i havia una talla d'una imatge d'un sant en bon estat de conservació.

L'Agustí havia trucat al Raimundo, un arqueòleg argentí que treballava per Patrimoni de la Generalitat. De cop, el seu equip de voltors va començar a delimitar zones, a acotar i mesurar el terreny. Unes pedres situades al cim que durant generacions no havien tingut cap interès pels pagesos, van passar a convertir-se en una troballa única. Durant segles s'havien catalogat com les restes d'una simple torre de defensa del Templers, però en Raimundo ara assegurava que formaven part d'una construcció més important. Havien excavat, i en nivells inferiors havia aparegut les restes d'una església visigòtica. L'Ovidi no sabia que en trauria de tot allò.

Apurant l'últim glop, va decidir marxar capa a casa. Notava un cert enterboliment al cap i no volia perdre el control. Mirava de caminar entre les taules recolzant-se en el bastó, dissimulant l'embriaguesa amb la seva coixesa.

- Home Ovidi, ja marxes?, vine que et convidem a una copa -. El va cridar l'Agustí. El Raimundo és mirava el seu got com si busques alguna cosa que hagués caigut a dins.
Ovidi, va observar detingudament l'Agustí.
- Desgraciat. Malament el dia que em deixi convidar per un cretí com tu -. Remugant, va girar-se cap a la sortida.
L'aire gelat de la nit el va atrapar, revifant-lo. En cinc minuts estaria a casa. A les seves esquenes la contundent música dels Midnight Zombie Alligator sonava esmorteïda.

Resum del Capítol anterior.

Bonaventura Subirà , arqueòleg, investiga unes imatges d'un sepulcre que guarden molta semblança amb els Dips, gossos vampirs de les llegendes, quan de sobte aquests cobren vida.