> Corriente Sanguínea de Patricia Muñiz

Reconec que he llegit “Corriente Sanguínea”, la primera novel·la curta publicada per la Patricia Muñiz, pràcticament d'una tirada. I és que la trama t'atrapa com en un vertiginós thriller violent del que no en pots escapar.
La Patricia, a través d'uns personatges torturats per les seves obsessions i baixes passions, t'etziba un ganxo d'esquerres, i mentre intentes refer-te de l'atordiment, segueix ballant al teu voltant per colpejar-te de nou, deixant-te sense respiració fins que acaba noquejant-te.

“Corriente Sanguínea” és una oda de la bellesa en la lletjor. Sang, fluids grumosos, llàgrimes i esperma esquitxen les 100 pàgines d'aquesta treballada història emmarcada per una ultra violència visual que no té res a envejar-li a “Clockwork Orange”, i que en el tractament de les fantasies sexuals que arrosseguen els protagonistes a les clavegueres de la traïció i l'enamorament salvatge recorda les tèrboles relacions insatisfetes d'un “Whutering Heights” contemporani i apocalíptic.



“Corriente sanguínea” està farcit de múltiples referències al món del cinema i de la literatura majorment de gènere (genial amb Matheson), i no de forma gratuïta, doncs tot ella és una declaració d'amor de l'autora per les seves influències. Parla de cine, i la mecànica de narració és la d'un film en tecnicolor on esperes que les vísceres et caiguin al damunt.

El llenguatge, (per a mi pretesament escandalós) és dur i directe, sense embuts. Aquí no hi ha subterfugis ni insinuacions. Mastegues, empasses i segueixes digerint, o renuncies. Sense concessions.

Si en el seu dia us van interessar treballs com “Exquisite Corpse” de Poppy Z. Brite, o “Baise-moi” de Virginie Despentes, “Corriente sanguínea”, no us decebrà, és el vostre llibre.

Sobre l'autora:


Patricia Muñiz (Patrícia, com a mi m'agrada dir-li, potser per punxar-la per que escrigui més sovint en català). És una dona que sap el que vol i que lluita pel que creu fins a les últimes conseqüències. Per sobre de tot vol explicar històries, i té moltes coses a dir. Constantment enfeinada (com el conill blanc de l'Alícia que sempre fa tard), pot estar treballant en un projecte de poesia cabaret, publicant en llibres d'autoria conjunta i fanzines, mentre s'enfronta a una adaptació dels seus guions per un curt, o ressenyant les últimes novetats literàries a través de les múltiples col·laboracions que la mantenen ocupada, i al mateix temps estar en les nominacions d'aquest any en el premi Ictineu, per posar uns quants exemples.
Poques coses l'espanten, i ho demostra amb la publicació de “Corriente Sanguínea” per aquest 23 d'abril coincidint amb Sant Jordi. Amb pocs mitjans, però armada amb la seva obstinació i tossuderia s'ha sortit amb la seva (amb el que guanyem els seus lectors).
Patrícia és una bona amiga per parlar i discutir de literatura i d'escriptura, i engegar projectes arriscats. D'aquestes amistats inesperades que de tant en tant et regala la blogosfera, i mai haguessis pensat trobar-te.

Quan penso amb la Patrícia, en el meu cap, gira i gira fent tombarelles i figures de Lindy Hop, en un mati de diumenge assolellat a la plaça de la Virreina, amb un gran somriure a la cara.


Podeu descarregar el llibre a Amazon a:

Corriente a Amazon

I visitar el bloc de la Patricia:

Páginas Frenéticas