divendres, 20 de setembre de 2013

> Cant de cigne (un microrelat de "Paràsits Mentals")

Cant de cigne

ESPECTACLE pertorbador. L’estol més fantàstic, eteri, multicolor i letal. Avança a batzegades, com el ventricle d’un cor malalt. Pelagies, Aequorees i Rhizostomes empenyen cap a la costa. Luminescents fins l’últim embat, abans de ser dipositades a la sorra, ara sí, massa gelatinosa informe.
L’encanteri s’ha fos.

***

A punt d’acomiadar la temporada d’estiu, tot esperant l’arribada de la Tardor (amb majúscules), temps de renovació i pulmó d’oxigen personal, avui us ofereixo “Cant de Cigne”, un dels microrelats que componen “Paràsits Mentals”. En aquesta ocasió, el relat està embolcallat amb una mostra de l’estimulant treball fotogràfic que va fer Núria Claverol i Català al Cap de Creus el passat mes de juliol.

Com avançament primícia, us anuncio, que en les properes setmanes penjaré una selecció en vídeo d’alguns microrelats de “Paràsits Mentals” acompanyats de les composicions musicals que en va fer Núria Claverol i Català per les lectures en directe del llibre.

6 comentaris:

Ferran d' Armengol ha dit...

Amb la imatge queda més visible el micro paràsit. I quina envejota la notícia musical, i és que no hi ha res com tenir un músic a casa! Una braçada a tots dos.

Mercè Bagaria ha dit...

Microrelats musicats i recollits en un vídeo? Ostres, això no m'ho puc perdre, segur que és xulíssim. Aquest "cant de cigne" amb foto de la Núria és ja un bon tast del teu llibre.

Mercè Bagaria ha dit...

Una bona idea això de musicar els microrelats i, a més, oferir-nos un vídeo. No m'ho vull pas perdre.

ARC ha dit...

Ostres, vols dir que hi ha algú que et guanyi, en creativitat i empenta? Com diu en Ferran: envejota de la bona (si és que hi pot haver enveges bones, ep!)

Un petó!

ARC ha dit...

Oooooooooooooostresa, l'autora del comentari anterior (ara mateix encara no publicat, sóc jo, la Presi de l'ARC, no l'ARC en sí mateix mateixament)

Em sap greu... hauria d'haver sortit de l'ARC per entrar al compte particular, i no hi he caigut!

Montse

La Meva Perdició ha dit...

Ferran: jo també crec que la fotografia l’arrodoneix ^_^ i gràcies per l’abraçada.

Mercè: serà una cosa molt senzilla, com ho són els meus micros. Una píndola musical i literària, que espero, deixi bon sabor de boca. ;)

Montse/Arale: un plaer tenir-te pel blog, sigui quin sigui l’avatar (o vestit vermell) que utilitzis. ^_^ ^_^ ^_^