dimarts, 17 de desembre del 2013

> “Les Naus d’Iuwé”, relat publicat al recull "L'aigua" - ARC


(Il·lustració de coberta a càrrec de Joan salvador Gelabert)

Dissabte 14 de desembre, es va presentar a la biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat, l’últim llibre publicat per l’ARC (Associació de Relataires en Català). “L’aigua”, és un recull de contes infantils a càrrec de trenta-cinc autors (entre menuts i adults), amb pròleg a càrrec de l’escriptor Oriol Vergés, i editat per Meteora. L’ARC celebra amb aquest llibre que l’any 2013 havia estat declarat per l’assemblea de les Nacions Unides, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua. “L’aigua”, és el recull número 09 de la col·lecció de llibres de l’ARC publicats amb Meteora.


(Autors del recull que van assistir a la presentació. Fotografia autoria d'en Ferran d'Armengol)

En aquest recull participo amb: “Les Naus d’Iuwé”, un relat de prop de 5.000 caràcters on el fil conductor és el viatge que empren l’Iuwé, l’elf de la tribu dels Ants que, valent-se de la seva determinació i de la transmissió oral d’una antiga cançó, ha de trobar el secret per tornar l’aigua a un planeta mancat d’aquest element bàsic. (El relat està recomanat com adient per a nens a partir de 10 anys).

Aquest, és el quart conte infantil que he publicat en els reculls de relats per infants que organitza anualment l’ARC.
El primer d’ells va ser: “Els viatges de Clareta de Cara, Foc a les Galtes i el gat Tigrat”, (a partir de 8 anys), publicat el 2010. El conte relata com les dues nenes del títol, que viuen a la ciutat d’Ombra Fosca, viatgen amb el seu gat fins a Tuetsfastusc, un del set móns perduts, on viuran les seves primeres aventures. El conté està inclòs en el recull “Garbuix de Contes”, el número 01 de la col·lecció.

L’any següent, es va publicar “Criatures fantàstiques”, inspirat en el bestiari català. En aquesta ocasió el relat que vaig presentar va ser: “El Tribunal dels Joanets”, (a partir de 10 anys), on narrava com, el protagonista, Martí Alabau, cavalcava una nit de Sant Joan pels viaranys del Montseny a la recerca del tresor del gegant Menja-Rocs.

L’any 2012 el tema escollit va ser el que donava nom al llibre: “Les Estrelles”. Pel mateix, vaig escriure: “Fills de la Lluna”, (a partir de 12 anys). A “Fills de la Lluna”, Martí, un nen enamorat en secret de la seva veïna Maia, coneixerà com les antigues llegendes poden viure en el present quan l’ascensor de casa pateix una averia i els dos nens es queden tancats a dins.

En tres anys a l’ARC, (desembre 2010 a desembre 2013), a part d’aquests quatre llibres, he participat amb l’associació amb cinc llibres més, (tres de microrelats, un de narrativa i un de poesia), en un munt de presentacions, actes i reunions (l’any anterior, amb càrrec a la Junta i, aquest últim, formant part de l’equip de presidència).

El cert és que, amb “Les Naus d’Iuwé”, he tingut l’oportunitat de tancar aquest cicle, tan prolífic i enriquidor, tal com el vaig començar, escrivint conte infantil, o juvenil, mai sé ben bé com anomenar-ho, (per mi, els contes, són això: contes, sense distincions), un dels meus grans interessos alhora d’escriure, juntament amb el microrelat. Així que només puc que estar agraït a l’ARC per donar-me aquesta oportunitat de publicar i compartir els meus relats i per acollir-me tot aquest temps a la seva petita gran família d’autors.


D'esquerra a dreta i de davant a darrera les tres juntes de Presidència de l’ARC: Mercè Bagaria, Sergi G. Oset, Montse Medalla, Laura Ropero, Ferran Planell, Montse Assens i Sílvia Romero. Barcelona,05 d’octubre de 2013.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones,

he cercat a la web d'ARC i a Amazon i no veig com aconseguir el llibre.

Una curiositat, a “Les Naus d’Iuwé”, perquè Iuwé es diu Iuwé? I perquè la tribu les Ants?

Ants significa formiga. Si no és demanar molt, la veritat és que m'agradaria saber com elegeixes els noms.

El conte de l'Aigua, està disponible digitalment?

Gràcies.

sergi g. oset ha dit...


Bon dia Núria,
Miro de respondre a les teves preguntes de la millor manera:
A l’escriure majorment microrelat i relat curt, per mi, els noms dels personatges i els llocs on habiten tenen molta importància, doncs han de contenir informació (més o menys oculta) que doni alguna idea del seu caràcter o personalitat. Així, en el relat, descobrim que (... Iuwé camina pel desert dels Assedegats... i (... ha travessat les terres ermes de Llenguainflada i coronat els cingles més alts de la serralada de Bocapastosa...). Iuwé és una declinació que vaig inventar a partir dels noms “Iuwine” i “Iuwen”, tots dos noms masculins, originals de l’anglès antic. En aquest sentit el vaig escollir com un petit homenatge al mestre J. R. R. Tolkien, creador de llengües èlfiques com el “Quenya” o el “Sindarin”.

Per “la tribu dels Ants”, vaig pensar en tres coses:
-l’ant com l’espècie de cèrvid que viu a Nord-americà i al nord d’Euràsia, però també, (tens raó) en la traducció en anglès del mot “ant” o formiga, per donar una idea que el caràcter d’Iuwé tenia la mateixa determinació d’aquests insectes, capaços de recórrer grans distàncies tot i la seva mida petita (com un elf). La tercera raó, va ser en recordatori d’un cantant de música pop dels anys 70 anomenat Adam Ant. Si cerques el seu nom a google podràs veure com anava vestit i les pintures de guerra que portava a la cara. Pensava en ell quan veia a Iuwé en la seva aventura.
Per últim, pots demanar “L’aigua” directament a l’ARC a través del correu de l’associació: associacio.relataires@gmail.com
El preu del llibre és de 13 euros. Només està disponible en versió paper.
Espero que el gaudeixis, gràcies pel teu comentari i preguntes. ;)

home fosc ha dit...

Ben mirat Sergi, la foto la va fer la Paula... ejem ejem, si jo surto a la foto, perdona per no haver-hi pensat abans, el mèrit és d'ella pobre, que sempre està allí i mai se'n parla, però això si´, està feta amb la meva màquina.

Bones festes amic!
(i reparteix-les per a qui tu desitgis) ;-)

Anònim ha dit...

Bon dia Sergi,

gràcies per la generosa explicació. Has satisfet la meva curiositat. :) I m'ha resultat ben interessant.

Últimament em sembla observar paral·lelismes univresals en l'ús dels animals com a símbol en obres artístiques de renom com les d'Ingmar Bergman, Lars von Trier, Matthew Barney, entre molts altres.

La font de la que beven en el tractament simbòlic dels animals és "Medicine Cards" de Sams & Carson. Un astut conpendi de 44 animals. El contingut realment val el seu pes en or. Me l'he llegit... no sé... varies vegades. I encara hi ha coses que no comprenc.

http://www.amazon.com/Medicine-Cards-Discovery-Through-Animals/dp/0312204914

He pensat que potser et molarà tenir-lo a mà.

Cordialment.

sergi g. oset ha dit...

Núria, gràcies per la recomanació i per la informació. Per cert, tinc ganes de veure l’última de Von Trier. “Antichrist” i “Melancholia” em van volar el cap, bé sempre m’ha agradat des de “Idioterne”.
Bona entrada d’Any. ^_^

Anònim ha dit...

Bonjour i bon canvi d'any :)

Vaig veure "The Element of Crime" de Trier. Em va causar angoixa i em vaig trobar malament el següent dia.

"Idioterne" la vaig veure quan tenia uns 20 anys. Era tan idiota que no la vaig entendre.

Qui és capaç de fer "The Element of Crime" i tatuar-se "FUCK" a la mà dreta, fa màgia negre i no art contemplatiu.