> El pare

Quan visitem els pares, ell sempre ens mostra l’habitació habilitada com a taller. Ens enumera les noves peces adquirides als Encants Vells, o les ja restaurades. Rellotges desballestats, monedes antigues, plomes d’escriptori abonyegades, o encenedors espatllats.

En dies posteriors, sovint l’imagino, assegut en aquella cadira antiga, practicant l’escriptura amb una de les seves Parker, com feia de petit, abans de deixar l’escola per treballar al camp, o arreglant amb cura un mecanisme de rellotgeria. Amb aquelles mans grans, inflades pel treball de tota una vida, però delicades per realitzar qualsevol tasca que necessiti precisió i paciència.

A la boca una cigarreta, mentre al cendrer, ple de burilles, encara crema l’última a mig apagar.

La mare passarà per tercer cop per davant de la porta entreoberta, per demanar-li que l’ajudi amb alguna tasca.

Només quan acabi, secretament satisfet, s’aixecarà, no sense problemes, per treure a passejar el gos per enèsima vegada.