divendres, 9 d’octubre del 2009

> Històries del meu bosc. (2). (Octubre 2009)


Topo amb una zona desconeguda, el terreny ondula, petits turons plens de pinassa molla, teranyines, olor a descomposició, a fluids fermentats.

Els pins, aquí, són encara més vells, d’un diàmetre considerable. Creixen en formes recargolades, les copes farcides de sacs de cuques cegues que no deixen filtrar un raig de sol. Les branques, estaques afilades, es claven amb violència als troncs, com besties cornudes en cel. Arbres atrapats per punxegudes plantes trepadores, que estrenyen amb força concentrada. Trenquen l’escorça, furguen, atretes pel plaer de provocar dolor.

De les ferides, brolla sàvia fosca i densa, formant bombolles de pus malsana. Insectes de totes mides i colors, estàtics, fossilitzats en aquest ambre sanguinolent. Ocells, i petits rosegadors lluiten amb moviments lents i desesperats, per fugir-ne, la majoria, però, només són pell seca i ossos blancs.

Hi Camino tot un dia, complagut, meravellat, envoltat pel silenci, fins que deixo enrera aquesta baralla sorda.


1 comentari:

Unknown ha dit...

m'agradaria perdrem en ell...

ara que per fi ha arribat la tardor, quin millor lloc on estar que en un bon bosc!!!