> Històries del meu bosc. (3). (Octubre 2009)

M’obro pas entre eucaliptus cremats pel fred. Sento cridòria. Ajupit rere uns matolls, observo tres ovelles llanudes, en un cercle de pedres llimoses.

Remuguen amb forts renecs. Una clava un fort cop, enfonsant les peülles en un sac flàccid que hi ha a terra. Ressona una llarga ventositat. Riuen de forma cruel. Les esquelles que porten lligades grinyolen de mala manera. Una bafarada pudenta, m’envaeix les narius. Avanço uns metres.

Juguen a un violent joc d’atzar que no arribo a entendre. Per torns etziben guitzes al sac, se sent una nova ventositat i riuen i ballen.

El sac, en realitat, un gos o un llop, no es mort, tot i el ventre inflat i les llagues. No es mou, però obre els ulls, em mira fixament, rep una nova guitza, somriu i els tanca.

Passa una llarga estona fins que s’aturen. S’allunyen amb gran xivarri, abraçades.
El gos s’aixeca mirant-me com demanant disculpes, li penja un tros d’intestí. Semblen botifarres.

De lluny, encara veig les ovelles. En una corba del camí, dues claven una pallissa a la tercera, que roda pel terra. Quan en tenen prou, segueixen caminant, de nou abraçades. Observo com marxen, mentre la poca llum que queda, fuig per amagar-se.