Universos Paral·lels (conte d'escola). Pel bloc Relats Conjunts. (Drac del Parc Güell).

A continuació reproduiré la llegenda que explicaven cada any, l'Onze de Setembre, a les escoles d'un país independent i sobirà anomenat Catalunya.
Corria l'any 1714, quan els catalans, que recolzaven l'arxiduc Carles lluitaven durament contra les tropes de Felip Vè. La lluita era sagnant i desigual, i a Barcelona els invasors descarregaven el foc d'artilleria contra una ciutat que patia el setge des de feia mesos. La fam, la por, la traïció i la mort eren els veïns més coneguts d'aquesta ciutat, abans lluminosa i alegre.
Les tropes atacants redoblaven els esforços per acabar amb les últimes bosses de resistència i entrar triomfalment a la ciutat conquerida. La seva immediata intenció era acabar amb totes les institucions d'autogovern, i declarar el país, territori annexionat.
En una freda cela del monestir de Montserrat l'abat, desolat pel final tràgic que esperava al seu poble va clamar l'ajut dels campions de Catalunya. De les coves més profundes del massís va ressonar un bram que va fer tremolar les muntanyes, i s'alçà en vol l'últim drac d'estirp catalana, dirigint-se en ajut dels barcelonesos. Al mateix temps que això passava, els penya-segats de Montjuïc esclataven en una pluja de roca. A passos frenètics baixava la muntanya el mateix gegant del Pi, alliberat del seu son màgic.
Drac i gegant és van trobar en el precís instant que els defensors defallien, i gràcies als seus actes valerosos van aconseguir rebutjar l'enemic i restaurar la pau.
Molts anys van viure el gegant i el drac entre els ciutadans de Barcelona, fins que ja vells van voler tornar al seu descans. Els ciutadans agraïts, van decidir construir un jardí on poguessin reposar.
Aquest treball va ser encarregat a un brillant arquitecte, que va concebre el lloc, com un immens parc que mantindria viva la memòria dels dos herois. Un cop acabada l'obra, el drac es va posar a l'escalinata d'entrada, i es va fondre amb la resta de peces de trencadís, vigilant l'entrada.
El gegant és va dirigir a la sala de les Cent Columnes, i un cop quiet és va convertir eu un dels bells pilars.
Des d'aquell dia descansen en silenci en el conjunt arquitectònic, però amb la promesa de que tornaran, si un cop més, el país corre perill.


Us deixo l'enllaç, amb els relats dels participants:Relats Conjunts