> sota el signe d'Iracúndia. (Cadena de personatges pel bloc Ric de Riure)

Iracúndia, la cinquena del seu nom i llinatge, vesteix la cuirassa argentada de batalla sobre una senzilla túnica de cotó blanca com els seus llargs cabells. Cenyeix el casquet alat, i el flamíger mandoble “Perdició”, penjat a l'esquena. De genolls, sobre la gran terrassa del temple dedicat a la seva il·lustre avantpassada, observa com el seu poble silenciós espera.
Sota l'arc de les cames d'una formidable estàtua que representa a Iracúndia desafiant els element, dues nenes petites de cabells foscos i arrissats entonen tristes oracions.
Iracúndia, té el valor suficient per mirar-les fixament als ulls. D'aquí a poc, una de les nenes morirà, l'altre serà l'escollida per rebre el seu esperit un cop sigui morta. De fet, sap com i on morirà, com totes les seves germanes abans que ella. Això no la pertorba. Iracúndia, fa anys que ha deixat enrere la joventut, ha portat al món sis fills, tots ells grans guerrers, ha enterrat el pare i el marit, i ara es prepara per la seva última batalla.
La primera Iracúndia, va ser capaç de convertir un poble d'esclaus servils, en dones i homes lliures. Va infondre el valor necessari per trencar les cadenes i recuperar l'orgull. I va pagar un preu molt car. Però mentre el seu poble lluiti contra l'esclavatge allà on sigui, prosperaran i perduraran.
El cel estelat, revela la constel·lació de la deessa, en eterna confrontació amb Caos i El Mentider. Els trons ressonen. A l'horitzó, llamps feréstecs descarreguen sobre la indefensa mare Terra, l'ira dels capritxosos Déus.
Iracúndia, s'alça amb els braços oberts disposada a rebre per últim cop, el toc sagrat d'Iracúndia. Un alè d'energia pura l'envolta. Els cabells ara vermells com foc rogent, suren magnetitzats. La essència d'una divinitat terrible i colèrica, és fon amb el cos rejovenit de la guerrera.
- Justa venjança! - crida, brandant la poderosa espasa a dues mans.
- Justa venjança! - repliquen centenars de milers de veus als seus peus, com si és tractés d'un sol home.
Iracúndia marxa de la ciutat de marbre vermell a cavall, seguida per tres mil llancers. Cavalcaran per colls i serralades fins arribar a les terres dels homes gat, per alliberar-los dels seus cruels amos. Iracúndia sap que morirà esquarterada sota les despietades destrals de l'enemic, però no abans d'aconseguir el seu propòsit. Els càntics de les dues bessones portaran de nou la seva ànima fins el temple, que és la seva casa i sudari. Una d'elles morirà en el trànsit, l'altre serà ungida com la nova Iracúndia que guiarà el seu poble.
Amb un cop d'esperons, incita el cavall a la carrera, és gira cap els seus homes i crida de nou: - Justa venjança!.

Aquest és el meu relat, pel personatge Iracúndia, regal de ELVIRA FR, per la cadena de personatges que proposava el bloc RICDERIURE. El dibuix, és un gravat de Jacques Callot.