> La Caiguda de Mermande. Capítol 6.

Capítol 6 – Parany al bosc.

Savina Catalarra intentava descansar a la llitera instal·lada dins el carruatge. Tot i les pocions que prenia per evitar els dolors de l'embaràs, patia per cada sotragada i pedra del camí. Sí, seria un nen, un hereu per Rostand. Faltava poc pel part, setmanes, potser menys. Un dia més de viatge i arribaria al castell de Nür, on Marina la seva germana l'esperava.

No volia abandonar Mermande, però Rostand tenia raó. El nen estaria més segur lluny d'ell. Rostand s'havia enemistat amb el Rei i el clergat al casar-se amb ella i abraçar la seva religió. El seu amor podia ben bé ser la seva perdició.
Savina havia accedit de bon grat a ser la seva segona muller. S'havia enamorat d'ell quan alliberà la seva família dels homes de Martí “El Magre”, que els retenien com ostatges. Els Penafreda jugaven amb les seves vides.

Semblava que havia passat una eternitat, però només feia un any que vivia a Mermande. Al principi havia temut que Plasença la rebutgés, però es van fer amigues, i Savina l'estimava com si fos filla seva.

- Ens ataquen, protegiu a Dama Savina! -. El crit la va treure de les seves cabòries. El terror és va apoderar d'ella. - No, no, això no. Estàvem tan aprop -pensava. Savina mirava per la finestreta apartant les cortines. - Soldats de Roderic!.
Una fletxa es va clavar a la porta obligant-la a apartar-se. La seva guàrdia reculava sota l'empenta dels homes a cavall i les fletxes disparades des de el bosc.

- Deposeu les armes. Ens rendim -. Savina volia protegir el seu fill.
Un monjo de rostre maligne va avançar fins Savina amb gest triomfant.
- Per fi bruixa, sou meva. Respondreu de tots els vostres actes contra natura davant la justícia de Déu-. Peix Podent la va fer emmanillar.

Resum del capítol anterior.
Plasença, el Pare Simó, el joglar Misericòrdia i un soldat escapen de Mermande per un passadís secret, i marxen en barca per les aigües del riu Bergantó, fugint de la matança i el saqueix.