dilluns, 30 d’agost de 2010

> El Retorn dels Dips. Capítol 1.


Capítol 1. Divendres. 18:49h.

Un monovolum blanc amb els llampants adhesius d'una empresa de lloguer, circulava per l'estreta carretera secundària. Un punt minúscul en lent moviment, entre la grandària silenciosa dels boscos de roures i pins que esquitxaven de tons negres i vermells les faldes de les muntanyes a banda i banda.

En el reproductor digital sonava l'àlbum homònim de Black Sabbath. La part de càrrega del vehicle estava atapeïda d'amplificadors, guitarres, baix, una bateria a peces, motxilles i sacs de dormir.
Trillo i Cobretti jugaven al “Silent Hill” amb la PlayStation als confortables seients del darrera.

Melo conduïa en silenci, atent a la carretera. Al seu costat la Paula, la mànager dels Midnight Zombie Alligator, es mirava les indicacions del GPS.
- Només faltava això. Hi ha alguna benzinera a prop? - Melo s'ajustava per enèsima vegada les ulleres, que s'entossudien a lliscar pel nas.
- Estem molt a prop del poble, potser arribarem en mitja hora. De totes maneres la pantalla indica una estació de servei a uns tres kilòmetres.
- Tindríem que parar, anem en reserva. No voldria quedar-me tirat en aquesta merda de carretera. Tindrem el temps just per fer la prova de só.
- No et preocupis. El noi que ens ha contractat sembla bon paio, ha dit que tindreu tota l'ajuda que necessiteu.
- Res que objectar. No cobrem tots els dies tanta pasta per una sola actuació.
- I els menjars, i l'allotjament -. Va recordar-li la Paula.
Trillo va aixecar el cap de la consola. - Ets un bon fitxatge Paula. Comencem a tenir beneficis.
- No cal què m'ensaboneu, encara. Esperem a tenir els calés a la butxaca.

Un indicador assenyalava una benzinera a 300 metres. La Paula i el Melo van somriure alleujats. Per poca estona. Al passar per davant van comprovar que l'establiment estava tancat des de feia temps.
- Tranquil home, redueix la velocitat -. Melo no va contestar. La Paula es va concentrar en el paisatge per relaxar-se. Pel cantó dret va aparèixer un gran llac d'aigües fosques. Un paratge idíl·lic entre les muntanyes. Al girar un revolt es veia una cabana i una torre de fusta dels forestals. Al parar més atenció va comprovar que enfilat hi havia un home armat amb una gran escopeta. Quan disparava, provocava una pluja d'aigua sobre el llac.
- Ei, ei, ho heu vist?. A dalt de la torre.
- Què diu disparar?. L'impacte és brutal - . Fins i tot Cobretti s'interessava.

- Merda, merda-. El monovolum va fer un gir brusc. Melo intentava esquivar alguna cosa a la carretera. A la Paula li va semblar què era un gos. És va sentir un fort impacte en el parafang. Un cos rebotava diversos cops en els baixos de l'automòbil. Tots cridaven. Amb l'última frenada, el monovolum va patinar. Els amplificadors és desplaçaven contra els seients per la inèrcia. Melo perdia el control de la direcció i el vehicle va sortir de la carretera encastant-se en una alzina.
“Sleeping Village”, sonava pel reproductor.

Sinopsis.

En un petit poble de Catalunya, els seus habitants, capficats en els seus problemes diaris, estan a punt de viure un cap de setmana que canviarà les seves vides (o les escurçarà), aliens a una antiga llegenda que cobra vida de manera inesperada.

Podreu seguir “El retorn dels Dips”, cada Dimarts a partir de la propera setmana. Que vagi de gust!.




10 comentaris:

Len0re ha dit...

Aço es diu servir per un trencat o per un descosit. La veritat es que mágrada aquesta nova història...amb "silent hill" un dels meus jocs favorits.

Besets

Elvira FR ha dit...

Un canvi radical d'època....road movie? terror i rock and roll? se'ls apareixerà un dip d'aquests? els caurà al cap un aglà? era un gos o un dip el que ha xocat contra el vehicle?

zel ha dit...

jo no els llegia, però ara ho faré...

Núria ha dit...

Pinta força interessant aquest nou fulletó!!!
moltes felicitats!!!

...and Midnight Zombie Alligators for ever!!! ara, que tal i com està començant, no sé si els de ficció duraran gaire ^_^

Carme ha dit...

Ja ens has deixat ben intrigats!

Entre el capítol i la sinopsi... esperant dimarts que ve.

◊ dissortat ◊ ha dit...

Açò promet, perdició *_^

Alejandro Moreno ha dit...

Vull més!!!

Ens has deixat patint!!

La Meva Perdició ha dit...

Finalitzem aquest calorós mes d'Agost i comencem la temporada amb un nou fulletó de Gènere, desprès de moure'ns per l'espasa i bruixeria de “Mermande”. Benvinguts tots de nou. ^_^

Len0re: “Silent Hill”, la peli també em va semblar molt bona. ^_^

Elvira Fr: Doncs de tot una mica. Genere “Pulp” o Sèrie Z, tot si val. ^_^

Zel: Benvinguda, profe. ^_^

Núria: La sofrida vida del music de carretera, tu ja saps .....

Carme: Gràcies. Recomanació: seguir el fulletó picant unes crispetes. ^_^

Dissortat: Un dels fixes, no estaves descansant de vacances?. Una abraçada.

Alejandro: Una agradable sorpresa. Els meus personatges ara poden comentar les seves aventures. ^_^

Patricia ha dit...

Però tu qui ets? La meva perdició o Stephen King?

Quina capacitat de canviar de registre! Molt bon començament. Ple d'acció i una ambientació molt cinematogràfica. M'encanta !!!

Igor ha dit...

Començo la lectura. I comença bé, amb incògnites i aquestes descripcions de la natura...