dijous, 5 d’agost de 2010

> La Cambra Perduda. pel bloc Ricderiure - Cadena de regals.



La Cambra Perduda.

L'interruptor elèctric no funciona. Una placa de metacrilat el separa de la paret. El llautó que el recobreix ha saltat, i el comandament és veu rovellat.

La porta s'obre sense esforç, de manera silenciosa, tot i el pes considerable de la fusta. Capes de pintura de diversos colors se superposen creant un disseny clivellat de significat aleatori.

La cambra està en penombres, només trencada per l'espetarreg de les bombetes d'una gran llum d'aranya que penja del sostre.
Cada pocs segons uns cucs daurats travessen els filaments de les bombetes incandescents, i moren en un inútil esforç per crear una espurna d'il·luminació.
Grans raïms verds, pengen en forma de diamant dels braços que es sacsegen com un cefalòpode perseguint la seva presa. Les llàgrimes diamants, es gronxen al so de la mateixa musica cristal·lina que creen.

Una lluminositat blavosa es va imposant. L'atmosfera està saturada d'ozó, però per sota es percep l'olor penetrant de matèria en descomposició. S'endevina la lluita sorda entre bacteris i enzims provocada per la ruptura de teixits orgànics.

El terra, de rajoles de mosaic, es mou sota els peus. Moltes estan trencades i ballen. Per sota, paneroles, llimacs i petites aranyes s'amunteguen, en una cursa cega i sense sentit. Mantenir l'equilibri és tant complicat com estar-se d'en peus en la coberta d'un vaixell, exposat a la turmenta.

Tires de paper estucat es desprenen de les parets, formant rotllos quan cauen a terra. Filets d'aigua bruta regalimen, donant la sensació que les parets transpiren suor.

Hi ha dos únics mobles a l'estança. En un racó, un balancí buit, que és gronxa, grinyolant com si un gran pes descansés al seu damunt. A l'altra banda, un llit de matrimoni amb un gran capçal i un matalàs. Al capçal, unes talles representen una escena on una deessa nua lluita amb un dimonis ferotges. Al matalàs, a ratlles blanques i blaves, s'observen dues grans depressions que encaixarien amb el contorn de dues figures humanes.

Un gran finestral rectangular ocupa tota la secció d'una paret. El vidre, format per diverses capes gruixudes i premsades, és brut i presenta diverses esquerdes. Un marc d'or, amb cargols de cap hexagonal, aguanta l'estructura, i suporta la diferencia de pressió. A l'altre banda, tones d'aigua fosca i glaçada empenyen per trencar la fràgil barrera. Veloços moviments de cosos indeterminats, captats amb dificultat per la retina, serpentegen i giragonsen, topant de forma violenta amb la vidriera per desapareix de forma sobtada.

El bloc “RicdeRiure”, proposa una juguesca per regalar un escenari inventat. Aquesta és la meva proposta. Us deixo l'enllaç per seguir com participar a RIC DE RIURE.


Aquí deixo l'enllaç a l'escenari que m'ha regalat la Judit:bloc a cavall del vent




9 comentaris:

ricderiure ha dit...

deu ni do quina cambra!! un escenari ideal per una història de terror, d'aquelles amb final tètric...
segur que serà un bon regal per al pròxim que s'apunti a la cadena...
gràcies per participar-hi! i per fer-ne difusió!
salut!!!

Ada ha dit...

uauuu, aquesta cambra està plena de bitxos i ... un cadàver?¿ (Per cert, volies dir panderoles o paneroles? qué són paneroles?) ... fa un poquet de por, la veritat, però mola! jaja... M'encanta la paraula "metacrilat"! Resumint: genial!

◊ dissortat ◊ ha dit...

Juer! Ara eixa cambra, físicament, ha deixat de ser secreta, perquè els qui llegeixin açò es faran una bona idea de com és. On és? Això és un altra història...

Elvira FR ha dit...

Bona descripció bon escenari! felicitats! ara vaig a llegir l'enllaç...

sànset i utnoa ha dit...

Quina cambra! No m'agradaria posar-hi pas els peus!

Bona juguesca i bon cap de setmana!

*Sànset*

Judit ha dit...

Espero que l´escenari que t´arriba, el mantinguis net i curiós =:) és el meu lloc preferit...

Ada, les paneroles són un tipus de papallones que habiten les foscors de la nit, dels armaris, dels soterranis etc. Per culpa seva, els pobres dragons, durant anys s´han carregat la culpa de menjar-se la roba, quan en realitat el que fan és menjar-se-les a elles, les veritables culpables.

La Meva Perdició ha dit...

Ricderiure: Un plaer participar en les teves dinàmiques propostes.
Ada: gràcies per la visita, les teves panDeroles sense pandereta, s'han ficat dintre el meu relat. ^_^
Dissortat: qui sap? En un malson?
Elvira Fr: Gràcies. És teva. Xuli, ^_^
Sànset: Animat, abans d'anar de festa. ^_^
Judit: Gràcies pel teu escenari que tant estimes. (No sabia on deixar-te el comentari).

zel ha dit...

Doncs a mi m'agrada l'escenari!

Ada ha dit...

Ah, gràcies per l'aclaració Judit!! a les paneroles jo els dic "colometes", i als dragonets aquests tan simpàtics, fardatxos... i a mi sempre m'han caigut bé els fardatxos! (Excepte un dia, que se'ns va caure un pobret a dins de la paella!!! i quasi se'l mengem socarraet i tot!!!!)