“Can Topazi” ha quedat classificat entre els cinc relats escollits pel mes d'Octubre. ^_^
Podeu escoltar “Can Topazi”, llegit per la Sílvia Cantos a Ràdio Argentona al següent enllaç, és el programa del dia 03 de Novembre, a partir del minut 19. ^_^
Can Topazi – Per a Secrets de família (micro relat d'Octubre 2010).
Quan la nena va decidir investigar l'arbre genealògic de la família com a tesi doctoral de final de carrera, les alarmes van saltar a can Topazi.
- Ja ni ha prou!. Quan dic no, és no -. Va cridar el pare, donant un fort cop de puny sobre la taula, a l'hora de dinar.
La mare i la filla acotaven el cap sobre la sopa, sense tenir esma per replicar.
- Adámas, no cal que cridis - . Corall intentava tranquil·litzar el seu home.
- Tu no t'hi fiquis. Hi han coses que és millor no tocar -. Tot i l'evident enuig d'Adámas, el seu rostre era una mascara d'una blancor translúcida solcada per venes vermelles.
La Maragda va fer un dèbil i últim intent. - Papa, però perquè no?.
- Per què ho dic jo, i punt. Tinguem la festa en pau.
Tots tres van tornar a la sopa, ja freda, i el tema es va donar per tancat.
La Maragda però, no va aturar el seu estudi, fent viatges d'amagat a l'arxiu municipal i indagant a Internet.
I el que va descobrir la va deixar perplexa. Sí els documents eren correctes, els seus avantpassats no eren humans i els seus orígens es remuntaven segles enrere fins les ribes del riu Penner a l'Índia.
Saber-se hereva d'una raça d'homes creats a partir de diamants no era una cosa gens comuna. Però com sempre li passava a la Maragda, amb la comprensió va arribar a acceptar els fets.
Ara entenia molts dels trets que ella considerava excentricitats en la seva família.
Començant per la duresa d'Adámas, el pare. La facilitat amb que li pujava la temperatura al Safir, el germà petit quan emmalaltia, la estabilitat emocional de la seva mare, Corall, o les faccions romboïdals de la cara de tia Àgata.
Maragda s'inspeccionava davant el mirall com si es veiés per primer cop. La llum del sostre es reflectia en els seus ulls dispersant-la en mil colors. Aquells ulls pels quals tants nois sospiraven i murmuraven que estaven disposats a matar.
Va considerar des d'un nou angle, les paraules que sovint li deia la mare:
- Nena, ets una joia.
Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010 .
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant microrelats durant els propers nou mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu. ^_^
Bases del concurs ARC a la Ràdio
10 comentaris:
Can Topazi no estarà per casualitat al costat de la plaça del diamant, oi???
quin relat més "brillant"
moltes felicitats i molta sort!!
muaky
molt bo!
la familia mineral?
salut!!!
Aquest relat és una joia ^^
Bon relat, et seguiré llegint, continua escrivint.
Salut!!!
Molt ocurrents els noms de la família xDDD. Pareix que siga una joeiria eixa casa.
Un bon relat per a un concurs.
B7s
un relat molt bo ple d'imaginació i ocurrent ....tant debò guanyis ! crec que t'ho mereixes!
Núria: una família molt propera, no?.
Ricderiure: Alguna cosa hi ha d'això.
Patrícia: ben trobat. ^_^
Montse: Hola de nou, gràcies.
Dissortat: Gràcies company. ^_^
ElviraFr: a veure si participes! ^_^
Molt brillant !!!, m'agrada.
Felicitats!!!
Un relat sorprenent, sí!
Tens un regalet al meu bloc...
moltes felicitats!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada