dilluns, 8 de novembre de 2010

> El Retorn dels Dips. Capítol 11.


Capítol 11. Al matí següent. Sobre les 6:00h.

El Tinent Velasco, cap dels mossos d'esquadra, es mirava la petita població, des de el turó on estava l'estació meteorològica. Havien convertit les instal·lacions en la seu des de on tots els cosos de salvament coordinaven l'operació. Ara que la boira aixecava, podia veure realment totes les destrosses. Entre el personal de bombers, salvament de muntanya, mossos i l'exercit, deambulaven perduts els civils que havien sobreviscut a la nit anterior. Aquí i allà columnes de fum indicaven les brases que fins hores abans eren solides edificacions. Els dipòsits de gasoil encara cremarien fins que és consumis tot el combustible. La comissaria havia desaparegut, juntament amb una dotzena de cases molt properes, cremades de soca-rel.
El vent havia encès espurnes en altres punts que havien provocat nous incendis.
Moltes altres cases, així com l'església havien perdut tots els vidres. Algunes tindrien que ser demolides pel perill que representaven.
El panorama era desolador. Amb la llum del dia començava el recompte de les víctimes.
En el pati de l'escola s'amuntegaven dues dotzenes de bosses amb les restes dels morts. Fins que no arribessin els de la científica no podrien començar les tasques per recollir l'ADN.

A Velasco li molestava el braç trencat. No s'acostumava al cabestrell.
- On ets, Llura?. -La cap de policia no apareixia, i Velasco sabia que havien molts més desapareguts.

Semblava impossible que tot aquelles destrosses fossin culpa dels germans Gurga. Però no tenia cap altre explicació, de moment. - Quant us enxampi desitjareu no haver nascut, malparits!.

Desprès de la desgraciada batuda a Jack el borni, havien marxat cap a la central acomiadant-se de l'agent Llura. Un comboi de dos cotxes i tres furgonetes.
En un moment determinat la furgoneta que transportava l'Arjan i el Nicolla havia perdut el control sortint de la carretera. Van envestir el cotxe de Velasco fent-lo caure per un barranc. Els Gurga, encara no sabia com, s'havien deslliurat de les manilles i havien reduït els agents que els custodiaven. Armats amb els mateixos subfusells UMP i els MP5 dels mossos, van metrallar la resta de la caravana, alliberant tres dels seus seguidors i assassinant la resta de policies. Desprès havien fugit en els mateixos vehicles. Per sort no van tenir temps d'abaixar fins on era ell per rematar-lo.

Va tenir que caminar prop de tres hores fins arribar a un lloc on pogués donar la veu d'alarma. De matinada, quan els helicòpters van passar per primer cop sobre la població, Velasco va comprendre on havien estat els germans Gurga. Però tota aquella destrucció no tenia sentit. Si volien fugir, perquè provocar-los amb aquella massacre? Per venjança?.
Velasco no descansaria fins trobar aquells assassins despietats. Set companys del cos descansaven en el fred diposit de cadàvers, i tots aquells civils innocents.
Va contemplar les cadenes muntanyoses que s'estenien a banda i banda i que tan bé coneixia. L'hivern s'apropava amb tota la seva cruesa, però res l'aturaria.
Va notar com unes petites formes humides li tocaven la cara, i va alçar el cap.
- Neu. La primera nevada.

Resum del Capítol anterior.
Llura, l'agent de la policia local i el pare Marcacho s'enfronten a una bestia infernal, mentre els ocupants del Gavines intenten fugir d'una mort segura i terrible.

Atenció!!!!!!!!!!!!
El proper dimarts arriba el final i resolució de “El retorn dels Dips”, esteu tots convidats. Bons malsons per tothom ^_^.




5 comentaris:

Núria ha dit...

uohhhh! ^o^

jo si fos ell, cremava els cossos per si de cas...

◊ Dissortat ◊ ha dit...

En eixe estat, el tinent està tenint un comportament heroic per venjar els seus companys. Veure'm com acaba tot açò. Hòmens vs. monstres. Qui guanyarà?

Patricia ha dit...

La destrucció no té límits en la teva imaginació. Mentre quedi una cuca viva hi haurà patiment i foc. Només els fenòmens meterològics semblen donar treva en aquesta espiral, què dic espiral? En aquesta orgina de sang i fantasia.

Un plaer llegir-te!!

montse ha dit...

Esperarem amb deler que arribi el dimarts.

Elfreelang ha dit...

carai ara a sobre passaran fred!