Dimecres 18 de setembre, vaig tenir el plaer d’assistir a una presentació molt especial i esperada, la del llibre d’entrevistes d’Anna Maria Villalonga, “Les veus del crim”, que es va celebrar a “La Impossible”, la llibreria que recentment, ha obert les seves portes a l’Eixample.
L’Anna Maria, és (entre moltes altres coses), professora de literatura del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, articulista, critica de cinema i literatura, investigadora i divulgadora del gènere negre, destacada relataire a l’ARC, bloguera desfermada, ponent habitual al “Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca”, activista literària per la llengua i, per damunt de tot, una persona dotada de talent literari innegable, d’una vitalitat i empenta envejables i d’una rialla singular i única que encomana la passió per les lletres i la llengua a qualsevol persona que se li apropi.
A l’acte de la presentació no hi cabia ni una agulla. Amics, familiars i molts dels autors entrevistats van emplenar la sala de La Impossible. Les rialles de complicitat entre el públic assistent ( que es podien sentir des del carrer), eren continues per la riuada d’anècdotes i records que ens va explicar la mateixa Anna, el periodista i escriptor Lluís Llort, i en Josep Forment, l'editor, al voltant de la gestació del llibre.
Tot coincidint amb la posada en marxa d’un nou ambiciós projecte de difusió de la novel·la negra en català (ennegre), apareix doncs, aquest llibre d’entrevistes, publicat per l’editorial Alrevés, amb pròleg d’Àlex Martín Escribà, gestat al llarg de dos anys, que ens apropa al món interior, els processos creatius i les reflexions de dotze autors destacats, lligats al gènere negre en català què, a més, són (o han esdevingut), amics íntims de l’autora: Agustí Vehí, Jordi de Manuel, Jordi Cervera, Jaume Benavente, Jordi Pijoan, Teresa Solana, Sebastià Bennasar, Andreu Martín, Albert Villaró, Marc Pastor, Pau Vidal i Salvador Balcells.
He tingut l’oportunitat de començar a llegir les entrevistes, i puc assegurar que és tracta d’un material de primera i altament recomanable. Cada entrevista tramet l’estil i fins i tot la parla de cada autor, tot minimitzant les intromissions, i deixant que flueixi la conversa. I és aquest el punt fort del llibre, que es pot llegir de la mateixa manera que ha estat gestat. És molt fàcil visualitzar l’Anna com entrevista els autors d’una forma distesa i propera.
El treball fosc, de redacció, les trobades, les transcripcions, la cura en mantenir la fidelitat al llenguatge, és present al llarg del llibre, un treball silenciós que no obstrueix ni fa feixuga la seva lectura, vers al contrari, l’enriqueix.
Sincerament, penso que la vàlua d’aquest llibre anirà en augment amb el pas dels anys i serà una eina formidable pels investigadors i seguidors del gènere negre, doncs poder disposar de les paraules d’aquest ventall d’autors en un volum únic no és gens fàcil de trobar en la nostra llengua.
A continuació penjo una selecció de petits vídeos que vaig fer a la presentació. Disculpeu la qualitat del so, (segurament haureu d'apujar el volum del vostre dispositiu d’àudio, doncs estan enregistrats amb un telèfon mòbil). En ells podeu veure i escoltar a Josep forment, Lluís Llort i l’Anna. Només és tracta d’un petit tast del caliu que va desprendre l’acte, tot centrant-me en les paraules dels protagonistes, i em sap greu que no hagi quedat testimoni de les paraules de devoció i complicitat dels autors implicats en el projecte i de la resta d’amics que van assistir a la presentació de “Les veus del crim”.
Veritablement, tots els autors (ja siguin negrots, grisos o vermellosos sang) que coneixem a la professora Anna Maria Villalonga, tenim un deute amb ella, no només per la seva tasca, sinó pel seu suport, coneixements i amistat que sempre ens ofereix i comparteix de manera incondicional.
Aquí podeu trobar “Les veus del crim”.
*L’Anna Maria Villalonga és finalista, per tercer any consecutiu, al Premi Ictineu en la categoria de millor relat en català.
8 comentaris:
No tinc paraules, estimat Sergi, per agrair el magnífic reportatge que has fet. Això no és una crònica, és un reportatge. El millor que he tret de les entrevistes, dels relataires, de les xarxes socials, de la feina de bloc, etc. és, sens dubte, el fet d'haver trobat boníssims amics. Entre ells, tu saps perfectament que ets un dels que més m'estimo (i a la Boira, que consti). Sou genials! Mil gràcies.
Felicitats a l'autora i a tu Sergi, és una crònica esplèndida. Coneixent l'Anna Maria i el seu talent i vitalitat, havia de ser un acte memorable. Gràcies per avisar-nos a RC d'aquesta boníssima entrada.
s
Com m'ha agradat aquest reportatge! Moltes gràcies, Sergi! M'hauria agradat tant ser a la presentació de la meva estimada amiga! Aquest reportatge em fa imaginar que hi era. Tal com et diu l'Anna Maria, és magnífic. I els vídeos estan molt bé ―no pateixis pel so perquè ho he sentit tot perfectament―, tot ple de rialles i molt entretingut (amb l'Anna Maria era d'esperar). Com he gaudit de tot plegat!
Va ser fantàstic, agradable i molt emocionant.
Una feinada digna d'admiració aquest article-crònica. Felicitats i llàstima que no vaig ser-hi.
Un reportatge magnífic, com l'acte de presentació i com la feina de l'Anna.
IO
Un acte inoblidable. Jo no havia assistit mai a una presentació tan galana i tan propera.
Disculpeu el retard en contestar els vostres comentaris amics:
Anna: et puc dir el mateix sobre el que significa per nosaltres la teva amistat. Al presentació va ser molt bona i divertida. Molta sort amb el llibre, es mereix que tingui un bon i llarg recorregut.
Sílvia: haguessis gaudit molt amb la presentació, allò estava a petar de primeres figures, i la llibreria, tot i la calor, el lloc ideal ;)
Shaudin: quan feia els vídeos pensava en tu i en que et donaria l’oportunitat de compartir la presentació amb nosaltres. Una abraçada molt gran.
Gemma: l’Anna ens té molt ben acostumats en les presentacions dels autors que apadrina, i en la seva no podia ser menys. Em va agradar veure-la defensant el seu llibre i rient amb totes aquelles anècdotes.
Ferran: on us vau ficar? La Mercè i jo us vam trobar a faltar. ;P
IO: gràcies per passar pel blog i deixar el teu comentari.
Jordi Canals: tens tota la raó, subscric les teves paraules.
Publica un comentari a l'entrada