dissabte, 6 de febrer del 2010

> El Declivi d'un llonguet català. (Octubre 2009).



L’arribada d’aquella francesa esprimatxada, la Baguette, suposà la meva perdició.
Fins llavors, jo havia estat el “rei de la festa”, amb la meva aparença consistent però tendre, un solc a la testa arrodonida, una ganivetada que em donava un aire de taverna. Ningú es resistia.

Recordo els meus flirtejos amb Barreta de Viena i Coca de Sucre, i com jo, i els meus camarades de gresca, en Pa de Pessic, Coca de Recapte, Pa de Pagès i Barra de Mig, campàvem a la nostra.

Algun cop ens les vam tenir amb el fatxenda d’en Pa de Motlle i els seus vents de senyor anglès, però bé, també respectàvem els nostres grans, Roscó de Reis, Bastó de Pa i tota la família Carquinyolis.

Però, va arribar ella, i vaig quedar arraconat, oblidat, sense pensió ni reconeixement. Ara espero florit i revingut en un cabàs, intentant discernir el significat del mot “globalització”.

Dedicat al Jaume Vilalta.
Dibuix cedit per Jaume Vilalta (30-11-09)


enllaç al post de l'Assumpta
Post original publicat 26/10/09, actualitzat per agermanó amb el post de l'Assumpta

8 comentaris:

Unknown ha dit...

LLARGA VIDA AL LLONGUET!!!!!!!!!

assumpta ha dit...

Hahaha!
Quin post més genial!!! Pobra barra de pa.
Ja se sap, gent jove... pa tou.

Gràcies per donar-me'l a conèixer, l'enllaço al post d'avui.
Petons.
;)

sargantana ha dit...

i tant!!!
apa que no eren bons...
xucats amb tomata o amb una xocolatina
res igual!!

quina gana!!

rits ha dit...

brutal!!!
molt bo!!!!
el post i el llonguet!!! a casa encara fem resistència i de tant en tant anem al forn Mistral a comprar llonguets (no són com els que feia la iaia, però bé,....)

Mercè ha dit...

Hahaha! Molt bona aquesta història de pans.
A la meva zona diem carquinyos a aquells dolcets d'atmetlla, menuts i durs, qua en alguns llocs també diuen rossegons.
Salut!

kweilan ha dit...

Amb lo bo que és el llonguet.

lesmalesherbes ha dit...

tres visques per Mr Perucho!

Francesc Puigcarbó ha dit...

jo menjo llonguet els dijous i els dissabtes, a Manlleu en fan uns de molt bons, i a Sabadell també, llarga vida al nostrat llonguet