> El Declivi d'un llonguet català. (Octubre 2009).

L’arribada d’aquella francesa esprimatxada, la Baguette, suposà la meva perdició.
Fins llavors, jo havia estat el “rei de la festa”, amb la meva aparença consistent però tendre, un solc a la testa arrodonida, una ganivetada que em donava un aire de taverna. Ningú es resistia.

Recordo els meus flirtejos amb Barreta de Viena i Coca de Sucre, i com jo, i els meus camarades de gresca, en Pa de Pessic, Coca de Recapte, Pa de Pagès i Barra de Mig, campàvem a la nostra.

Algun cop ens les vam tenir amb el fatxenda d’en Pa de Motlle i els seus vents de senyor anglès, però bé, també respectàvem els nostres grans, Roscó de Reis, Bastó de Pa i tota la família Carquinyolis.

Però, va arribar ella, i vaig quedar arraconat, oblidat, sense pensió ni reconeixement. Ara espero florit i revingut en un cabàs, intentant discernir el significat del mot “globalització”.

Dedicat al Jaume Vilalta.
Dibuix cedit per Jaume Vilalta (30-11-09)

enllaç al post de l'Assumpta
Post original publicat 26/10/09, actualitzat per agermanó amb el post de l'Assumpta