Zé Gatinho, un lloro de plomatge verd, vivia a la favela més pobre de Rio de Janeiro. Un mal dia, va defecar damunt d’un dels narcotraficants més sinistres del barri. Tenia les hores comptades. Va pujar al primer mercant que sortia pel port i es va amagar. Després, afamat, va sortir del seu cau i l’últim que va veure va ser la foscor d’un sac llardós.
A l’arribada a Barcelona, un mariner el va vendre a les Rambles. Després d’uns dies el va comprar el Marc, que el va dur a casa de l’Alícia, a Figueres.
Zé Gatinho vivia en una gàbia, no més gran que ell, i es passava el dia veient com l’Alícia i el Marc, fumaven herba, renyien, feien l’amor i jugaven a la Play. En aquell ambient viciat, va perdre el cap, i constantment s’arrancava les plomes.
El dia de la baralla, el Marc va marxar amb un cop de porta. L’Alícia plorava i en un atac de ràbia va obrir la finestra i la gàbia. Zé Gatinho, va sortir volant.
Malauradament la reclusió i la falta de plomes, no el van deixar anar gaire lluny, i va caure dins un pou, on es va ofegar.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
> Zé Gatinho. 130è Joc Literari - Bloc Jesús M. Tibau
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
moltes gràcies per participar per primer cop; benvingut als jocs literaris
És una història força trista, i malauradament força real entre nosaltres –i no em refereixo només als pobres animals-
Moltes felicitats i molta sort!!!!!!!
Una historia molt engrescadora, i dura pel pobre animaló. Votar el món, per acabar com ho fa, ja és mala sort, no?
Bon micro conte.
Publica un comentari a l'entrada