diumenge, 20 de juny de 2010

> Jamal.(Tragèdia contemporània en dos actes) - Part 1. (El meu relat per Sant Joan).



Jamal. (Tragèdia contemporània en dos actes).

En Jamal esnifa d'un pot de pega, en companyia d'un grup de nois sota el pont de La Marina. Tot just fa un any va marxar de Tànger amb la seva germana i dos cosins, després que els seus pares van ser arrestat per la policia de Mohamed VI.
Al cap d'unes setmanes, el veí que els va denunciar obligat per les tortures, un pintor activista, se suïcida en el seu miserable estudi, empassant-se els dissolvents destinats als pinzells.

Amb els diners que van reunir els seus oncles, van fugir, però van ser aturats a la tanca de Melilla. Per allí no passarien. Un matí els seus cosins el van arrossegar en direcció a Mauritània. La seva germana ja no hi era. Ells li van dir que havia tornat a casa.
Àkram el més gran, abans de morir embogit per beure aigua marina a la pastera que els portava a Formentera, li va confessar que la van vendre a les xarxes de prostitució per aconseguir els diners necessaris per pujar a la pastera. Si a hores d'ara no era morta, s'estaria podrint en un bordell dels barris de Ceuta o Melilla.

Quan l'helicòpter de salvament marítim va trobar la petita embarcació a la deriva només ell, un noi de catorze anys, continuava amb un alè de vida. A Nàssir l'altre cosí, el van matar en una baralla. Nàssir volia tirar de l'embarcació a Jamal, a qui acusava de ser el culpable de tantes morts.
El van enviar al centre d'internament per immigrants il·legals, i més tard a un centre de pupil·latge de menors del govern. Hi va fugir als deu mesos, després de patir abusos i maltractaments.
Jamal, mai ho va saber, però Pere, l'assistent social, va ser condemnat per pederasta i va ser assassinat per reclusos en les dutxes de Quatre Camins.

En Jamal odia a tothom. No ha pogut tornar a veure el mar. Un dia ho va provar, però es va marejar i va vomitar. Quan dorm te malsons en que es engolit per les aigües.
En Jamal, esnifa cola, els tubs d'escapament dels cotxes, i qualsevol pot de pintura, o vernís. Tant li fa. Al carrer no ho té fàcil, ha de eludir la policia, els camells, els skins i les “Maras” sud-americanes. Pot ser un objectiu per qualsevol.



La segona i última part de “Jamal. Tragèdia Contemporània en dos Actes”, serà publicada el proper dimecres, Nit de Sant Joan.




7 comentaris:

Ada ha dit...

Ufff! quin relat més dur!...

Elvira FR ha dit...

Sí un relat molt dur però molt versemblant, real fins i tot....què li espera al Jamal? si segueix esnifant cola no caldrà que l'atrapi un skin

Dissortat en l'exili ha dit...

Podria ser ben bé un personatge real, però ja sabem allò que diu que la realitat pot superar la ficció, o és a l'inrevés?

Espere que acabe molt mal aquesta narració, perque una història com aquesta no pot tindre un final feliç. Espere no equivocar-me i així serà un relat cruament inmillorable.

Salutacions, Perdició.

sànset i utnoa ha dit...

I el fotut de tot això és que "pugen" cap aquí a la cerca d'un "món millor" i es troben amb això. I, per si fos poc, nosaltres els fotem més pals a les rodes.

Bon i punyent mig relat!

*Sànset*

Patricia ha dit...

Realisme que t'agafa per l'estòmag. I el dramatisme del suicidi del pintor empassant-se els dissolvents, m'ha semblat sublim.

Una abraçada!

La Meva Perdició ha dit...

Ada: De tant en tant, aparco el terror, la fantasia, el cine negre,i tots aquests mons, i el que trobo a dins son coses fosques. ^_^
Elvira Fr: em temo que res massa bo.
Dissortat en l'exili: M'endevines totes les trames! ^-*
Sànset: Gràcies.
Patrícia: Ha, ha. No podia deixar escapar l'ocasió de posar unes gotes més sinistres.

La Meva Perdició ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.