dimarts, 15 de juny de 2010

> La Caiguda de Mermande. Capítol 2.


(Escut de la Casa Catalarra).


Capítol 2. Un sopar indigest.

(Tres mesos abans de la caiguda de Mermande).

Peix Podent, congestionat per la ràbia, romania al mig de la sala de banquets de Mermande, vestit amb túnica de llana, cenyint el tristament famós “Penitent”, el flagell rematat en caps d'agulles de ferro. El temut monjo no portava escorta, però cap dels presents hagués gosat posar-li la mà a sobre.

- Rostand, us equivoqueu compartint taula amb aquest dimoni -. Va bordar, assenyalant amb dit acusador a Simó.
A la taula presidida per Rostand, hi seien Pere, el Pare Simó, Plasença, i els seus capitans. Custodiant-lo, el seu nebot i portaestendard Amadeu, i el coper, un noiet anomenat Esquirol.

- Senyor, les normes de cortesia m'obliguen a donar-vos aixopluc i convidar-vos a taula. Apaivagueu la vostra ira, i oblidaré aquestes ofensives paraules.
Simó és posà dret, saludant amb una inclinació Rostand. - Senyor meu, excuseu aquest vell cansat, em retiraré a la meva cambra -. Rostand va assentir amb gest disgustat.

Quan Simó abandonà la cambra, Peix Podent va tornar a l'atac. - No veig la bruixa. On és,? Preparant abjectes conjurs?.
Plasença, i els capitans és van alçar, desenfundant les espases.
- Prou, seieu. No permetré més disbarats -. I dirigint-se al monjo. - Dama Savina ...., descansa.
Peix Podent mastegava una cuixa de pollastre greixós. - Feu bé de amagar-la. Parirà un monstre. Les vostres terres i les dels vostres veïns ja pateixen les seves malifetes. Cremaré la bruixa.

Rostand tancava els punys. - Mai permetré tal cosa, vilà.
- Silenci heretge. Heu desafiat a Déu!. Us aviso a desgrat meu. Entregueu-me la bruixa i penediu-vos, o provocareu la fi de la vostra nissaga.
Peix Podent abandonà la sala.

Els homes de Rostand cridaven indignats, i amb alegria, jactant-se davant el seu Senyor de com plantarien cara als soldats de Penafreda.
Plasença i el seu pare es miraven. La guerra tornava a les terres dels Catalarra.






Blasonament:

El disseny i descripció dels escuts d'armes de totes les famílies i Cases, son aportació, del cavaller “Dissortat en l'Exili”, Senyor del bloc “En el bosque de la Larga Espera”, que de manera desinteressada i acurada, ha proporcionat aquests preciosos dissenys heràldics.

Escut de la Casa Catalarra.

En camp de sable, un castell de tres torres d’argent, maçonat i aclarit del camp. L’escut timbrat d’un elm adornat de llambrequins i borlet dels esmalts del blasó, sobremuntat d’una torre de tres altures, d’argent, maçonada i aclarida de sable.

Resum del capítol anterior.
La població de Fenolhé, un llogarret de les terres de Cormatulla, ha sigut assassinada. Jaume Puny de Ferro, el senyor de la contrada, ordena eliminar totes les proves de la matança.




7 comentaris:

Elvira FR ha dit...

No m'agradaria trobar-me un peix podent com aquest....

sànset i utnoa ha dit...

Esperaré (in)pacientment el següent capítol.

Ara, el Peix Podent m'ha recordat a una barreja entre un personatge "d'Astèrix i la Zitzània" i Grima (Lengua de Serpiente) del Senyor dels Anells. I, et puc assegurar, que això no és bona senyal. Haurem d'anar en compte amb l'individu...

*Sànset*

Dissortat en l'exili ha dit...

Aquest Peix Podent té males puces. Vaticina que el fill (monstre) de la dama portarà molts mals a totes les terres, però potser per a ell també i per això tem el seu naixement. El que està clar és que ens preparem per viure una inevitable guerra entre els de Catalarra i el rei, de moment...

Salut!

Carme ha dit...

Bona continaució... esperarem...

La Meva Perdició ha dit...

Elvira Fr: Els il·luminats radicals ja ho tenen aquestes coses.
Sànset: encertat, i jo li posaria una mica de Juan de Torquemada.
Dissortat en l'exili: son gent d'espasa fàcil. ^_^
Carme: Gràcies de nou per la visita.

Patricia ha dit...

Ostres, el Peix pudent m'esgarrifa. Amb aquests personatges la història promet moltíssim. No sé que esperar, però em moro de ganes de saber què passarà i quins altres personatges apareixeran.

Len0re ha dit...

Espero ansiosament la propera entrega. Molt bona continuació.