dijous, 24 de juny de 2010

> Jamal.(Tragèdia contemporània en dos actes) - Part 2. (El meu relat per Sant Joan).



Jamal. (Tragèdia contemporània en dos actes).

En Jamal, passa moltes hores dins el metro, furga en les papereres, deambula pels vagons pidolant, i si troba algun turista o viatger despistat mira de robar-li la bossa i la cartera. Tampoc és fàcil, ha de evitar els vigilants i els seus agressius gossos. Fa uns mesos dos homes de seguretat de paisà el van agafar i li van clavar una bona pallissa. Li van deixar ben clar. Ni se li acudís atansar-se per la seva ruta. Ara canvia sovint d'itinerari.

Una nit va apunyalar un captaire. Va fugir corrents. No sap si el va matar. No va parar de punxar-lo amb la navalla, fins aconseguir endur-se el cartró de vi.

Quan es va creuar amb els nois del pont de La Marina, aquests el van robar i apallissar. La violència i la desesperació amb que s'hi va tornar, els va causar el respecte suficient per adoptar-lo entre ells.
Jamal va aprendre molt ràpid. Ara n'és un dels caps principals, i pocs són els que li poden plantar cara. Els seus companys el temen.
Quan Jamal esnifa cola es posa molt violent . Odia a tothom, odia la seva vida, però el que més odia, és a ell mateix.

Jamal surt amb la Svetlana, una noia tres anys més gran que ell, que es prostitueix a la plaça de Les Glories. L'Esvetlana ara és al Clínic. Està en coma, desprès d'una baralla per un client.

La nit de Sant Joan, Jamal baixa a la platja de la Barceloneta. Va col·locat de speed, tranquil·litzants i antidepressius. Passa entre les fogueres on la gent riu i balla. Esquiva els borratxos, les ampolles buides, les deixalles, i les parelles que practiquen sexe a la sorra.
Camina per l'espigó, ignorant un parell de pescadors. L'espuma li llepa les cames quan les onades trenquen contra la pedra granítica. Sent com l'onatge el crida. Veu els rostres del seus pares i la seva germana dibuixats a l'aigua. Petits crancs s'esmunyen als seus peus.
Obra els braços i salta. Una turista anglesa crida. El seu crit es ofegat pel soroll dels coets i els petards.
L'aigua colpeja un cop i un altre el cos desmanegat contra les roques, amb acarnissament. És Jamal, tan sols un altre ninot trencat.




9 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Uf! què dur! que trist! sòrdida vida i sòrdid final del Jamal!

Carme ha dit...

Pobre Jamal! a vegades pot ser tan difícil trobar una sortida, que acabem entenent aquestes decisions. Trista vida i trista mort.

Un relat dur, però em sembla com molt real. O molt possible...

Dissortat en l'exili ha dit...

Un acabament espectacular per a un personatge digne de entrar en el llibre: "Vidas ejemplares", sobre tot perque la seua existència pot ser moltes coses menys exemplar.

Magnífic, Perdició.

Patricia ha dit...

Buf! M'ha semblat duríssim. M'estava encarinyant amb el Jamal. Però la vida és dura... Molt bon relat!

Igor ha dit...

Ostia, realment bo. Colpidor.
La cantonada que fem veure que no existeix, i és allí.
La fredor, el punt de vista un xic allunyat, queda bé al relat. No és d'aquells relats que cerquen la llàgrima. És que la història és senzillament terrible, com altres que succeixen molt aprop.

El contrast entre la festa i l'esperit d'ell està molt bé i quan veu la familia reflectida al mar, crec aquí has assolit un alt moment narratiu.
Carai.

sànset i utnoa ha dit...

Ostres, un final molt dur. Però un bon final (no pel Jamal -evidentment- sinó per l'escrit...).

El problema és que aquesta no em sembla una història massa irreal. Amb tots els possibles matisos, ben real.

*Sànset*

montse ha dit...

Colpidor i real, m'agrada com relates la cruesa que comporta viure al carrer.

Salut!

Rafel ha dit...

Trist, però realista.
Contrasta amb el rerefons de festa que amaga, sota una obligada alegria, vides difícils.

La Meva Perdició ha dit...

Gràcies per seguir la historia d'en Jamal. Aquest relat estava pensat per participar en un concurs literari dels transports públics de Barcelona. Però al final vaig preferir no presentar-lo, ja que no encaixava amb les limitacions que imposaven. ^_^

Elvira Fr: Espero que t'agradés el relat.
Carme: Cada matí quan llegeixo el diari, en trobo de molt cruentes. I el relat d'en Jamal, recull unes quantes de verídiques.
Dissortat en l'exili: Així, no has quedat decebut. ^_^
Patrícia: Ai, quan comencen a sorgir coses fosques del pensament ....
Igor: Gràcies. El perill d'aquests relats és caure en la sensibleria.
Sànset: Gràcies. Els finals feliços són els més rars.
Montse: Gràcies de nou per la visita i deixar la teva opinió.
Rafel: Jocs de llums i ombres. Si. Gràcies per la visita.