dimarts, 1 de juny de 2010

> La mort d'en Pat Jennings. Capítol 12 i Final. +_+



La Mandy i en Cash, coberts de sang, encanonaven en Wong. La Mandy amb “Serenata”, la seva Thompson. Cash amb una Luger i una Colt semiautomàtica.

Wong, subjectava la Mae, clavant-li les afilades ungles a l'espatlla. Amb l'altre mà li estrenyia el coll amb una daga rematada per una graciosa borla daurada. Emmordassada, i fortament lligada, intentava no plorar.

Als pisos inferiors de la pagoda, encara se sentien els trets que intercanviaven els homes de “Sugar”, i els sicaris de Wong. Tot era ple de pólvora, fum i casquets de bala buits.

- Deixa-la anar Wong. Això és entre nosaltres. Tenim un deute pendent.

- Sr. Cash, mati la Srta. Clark, i vostè i aquesta preciositat podran sortir d'aquí sense problemes.

- No l'escoltis Waylon. A mi ja em va enganyar un cop -. Wong mirava la Mandy, dedicant-li tot el seu odi. Els trets es van aturar.


- Waylon, tu i tu!, abaixeu les armes, avui no morirà ningú més. Shawn O'hara recolzat a la porta amb un fusell automàtic BAR a les mans, amenaçava als presents. - Vinga, ràpid!.

Waylon va ser el primer en rebre els projectils, que li van destrossar el pit. La cara mostrava incredulitat i sorpresa, mentre queia a càmera lenta. Wong aplaudia, però una rafega li va esborrar el somriure i la major part de la cara.

- Senyoreta, jo de vostè no intentaria treure la petita Remmington del lligacames. Agents, ja poden entrar. Detinguin aquestes meuques. A la central!.


Epíleg


L'edició del “Murder News” obria plana amb una foto color sèpia del cap de policia, rodejat dels seus homes armats, i una pila de cosos tirotejats. Els homes, uns d'aspecte oriental, i d'altres amb pinta de mafiosos, estaven posats en filera, amb els ulls morts enfocats a càmera. Les cares sense vida, contrastaven amb les dels policies, burletes i somrients.

A peu de pàgina uns grans titulars anunciaven: “Guerra de bandes al Chinatown. El capità O'Hara, gran heroi de la ciutat”.

Les pàgines interiors relataven com, gràcies a l'eficaç intervenció de la policia i del seu cap, s'havia acabat amb una poderosa Triada del barri xinès, en guerra amb una banda de gàngsters, pel control de la prostitució i la distribució d'heroïna.

O'Hara, que personalment havia mort els perillosos caps de les dues bandes, seria premiat amb la clau d'or de la ciutat de mans del mateix governador.

Tot i que alguns elements menors havien escapat, l'aparell policial esperava capturar-los en les properes hores.

L'article acabava mencionant que Mandy Clark, una perillosa pistolera, i el seu amant Waylon Cash, cap dels gàngsters i que exercia com detectiu, van acabar amb la vida d'en Pat Jennings, l'investigador privat i nebot del governador, que va destapar la trama. Cash, va morir al resistir-se a la detenció, i l'assassina a sou, estava en espera de judici. Es tenia la certesa que acabaria a la cadira elèctrica.


Resum dels capítols anteriors.

Waylon Cash reuneix els homes de “Sugar” Ray, per assaltar l'amagatall d'en Michael Wong i alliberar la Mae Li. Els homes de “Sugar”, fan presonera la Mandy Clark.


Desprès de dotze setmanes arribem al final de “La mort d'en Pat Jennings”, almenys de moment.

Aquest relat que va començar com un micro relat per un dels “Jocs Literaris” d'en Jesús Tibau, i s'ha convertit en el primer “fulletó” que escric pel bloc. Seguint el mateix fil argumental, i amb una única premissa, no superar les 250 paraules (més o menys).

Gràcies a totes i tots, els que en algun moment heu dit la vostra, o heu seguit la narració. Això ha fet possible arribar a aquest final.


La propera setmana, començarà un nou “fulletó”.

Per la nova temporada tindrem “LA CAIGUDA DE MERMANDE”, deixant enrere el genere de novel·la, o cinema negre, per endinsar-nos en l'espasa i bruixeria. Us convido com cada Dimarts a fer una ullada, esperant enganxar-vos al serial. Us garanteixo sorpreses i una mica de diversió (sang, fetge, i més traïcions que a “Dallas”). També tindrem una col·laboració molt especial d'un blocaire amic.


^_^ La Meva Perdició.


9 comentaris:

Dissortat en l'exili ha dit...

I si la Mandy Clark s'escapa i apareix en algun altre fulletó? És un personatge força atractiu per ejecutar-lo a la cadira elèctrica.

Bon acabament.

Veure'm si "La caiguada de Mermande" ens enganxa també.

Salut!

(Són les 5 de la matinada i com que estic a la feina el comentari surtirà sense dibuixet)

Ada ha dit...

Com?!!?! A la cadira elèctrica?!?!?! No pot ser!! jajaja... Que s'escape de la pressó ja !!!! A viure a un parádís Caribià... ;-)

Patricia ha dit...

M'ha encantat. T'he dit algun cop que el teu estil em recorda al Fredric Brown? Crec que sí ;P

Em moro de ganes de començar el nou fulletó. I gràcies a tu per regalar-nos la teva creativitat.

Una abraçada!

Elvira FR ha dit...

Una bona novel.la per entregues! ai las... final no gaire feliç almenys no per tothom....felicitats

Igor ha dit...

M'ha agradat aquest text elèctric, viu, que va girar el cap d'un costat a l'altre per saber qui parla, amb la veu i amb les armes.
Molt aconseguida aquesta sensació així com els diàlegs.

I l'epíleg m'ha entusiasmat, una serial negre basat en fets reals. Qui sap si aquest O'Hara era un heroi o un killer o totes dues coses.

Espasa i bruixeria?? Aquí estaré amb l'oïda molt atent.

sànset i utnoa ha dit...

Aquest l'he començat a seguir tard. Ara, me l'he llegit de cop aquest matí. M'ha agradat, una bona "novel·la a fascicles", i que acaba bé. Almenys per uns quants...

La que comences la setmana que bé la portaré al dia.

*Sànset*

La Meva Perdició ha dit...

Dissortat: Mai se sap .... el relat que heu seguit, només és la primera part de ...... (misteri) ^_^

Ada: Bona possibilitat. Ho tindré en compte. ^_^

Patrícia: Gràcies pel teu suport i entusiasme. ^_^

Elvira Fr: No, no podia acabar de bona manera, el que va començar malament. ^_^

Igor: Gràcies per les teves paraules, i la teva recent incorporació. Salut!

Sànset: Tota d'una tacada, O_O!! Doncs benvingut i gràcies!

montse ha dit...

Molt interessant, ja m'avisaràs quan surti la pel·lícula.

Salut!

Núria ha dit...

SI SI!!!! la Mandy no pot morir a la cadira elèctrica, VOLEM SABER COM SE'N SURT!!!!

moltes felicitats, ha estat un fulletó genial!!!
ànims i a per més!!!