dijous, 10 de juny de 2010

> Post 1001 al bloc "Col·lecció de Moments".



Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.

*******************************************************

El Pare Rancúnies, i Martí D'Anuch, crucifix i carrabina en mà, pujaven muntats en mules pels costeruts senders, a la llum de la lluna.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Comte s'amagava, fugint dels seus implacables perseguidors.

*******************************************************

La Carme, del bloc Col·lecció de Moments, celebra el seu post número 1001, regalant il·lustracions pròpies. Proposa escollir-ne una i fer un relat que no superi les 50 paraules. Aquí deixo dues diferents, al voltant del mateix dibuix.




10 comentaris:

Ada ha dit...

Interessants... M'agrada més la segona i no sé per què! Has fet els deures eh! ;-)
Enhorabona per a Carme!

lolita lagarto ha dit...

Dues històries amb molta imaginació i molt ben escrites!!

Carme ha dit...

Totes dues estan bé, però això dels gustos ja se sap, a mi m'agrada més la primera!

Moltísimes gràcies, m'il·lusiona veure el meu 1001 escampat pels blogs! Una abraçada.

Elvira FR ha dit...

les dues molt bones! ostres jo no he fet el post li vaig penjar al seu bloc...

sànset i utnoa ha dit...

Molt bones. I el paissatge de Miravet de fons (vaig escriure sobre la mateixa imatge) no se'm va passar pel cap. I això, que hi vaig treballar una temporada!

Tornarem a felicitar a la Carme!

*Sànset*

montse ha dit...

Les dos històries omplen una bona col·lecció de moments.

Salut!

Dissortat en l'exili ha dit...

Doncs a mi tots dos hem semblem relats molt bons i encertats, i acompanyen bé al dibuix...

Salut!

Igor ha dit...

Miravet... Mític.
La llum del Ebre, la més tendre del món. Bon microrelat.
Entenc que no continua. Sembla una part d'una història més llarga.
La Leica, és clar, era la millor.

Patricia ha dit...

Quan et llegeixo sempre em deixes bocabadada, així: ;o

La Meva Perdició ha dit...

Ada: Gràcies. Doncs per tu el dels caça vampirs. ^_^
Lolita: gràcies per la visita.
Carme: Posar a la nostra disposició les teves il·lustracions per fer un relat, és un gran regal. ^_^
Elvira: una abraçada, ja he vist que has penjat el teu post. ^_^
Sànset: si noi hem coincidit amb la mateixa imatge. Mol bo el teu.
Montse: Gràcies per les teves paraules.
Dissortat: celebro que t'agradin company.
Igor: Guardo el record de Miravet associat a la meva infància i les vacances familiars.
Patrícia: ha, ha , sempre tirant floretes. No les mereixo. Gràcies.