> El Retorn dels Dips. Capítol 10.

Capítol 10.Entre 22:00 i 00:00h.

La Llura va sortir a la carrera del tot terreny, que va quedar creuat en mig del carrer.
- Ei!. Deixa'ns sortir d'aquí. No hens pots deixar tancades. - Cridava una de les prostitutes.
La Llura no es va aturar. Va desenfundar i carregar la pistola situant-se darrera del monstre.
El vicari estava cobert de sang i vidres.
- Quiet, a terra, vaig armada -. Llura és dirigia a l'estrany ésser. Si no fos pel pànic què sentia, hauria sigut una situació còmica.
El ratpenat és va girar. Una malèvola cara de ratolí amb orelles punxegudes, nas porcí i ulls vermells la va encarar. Va obrir la boca mostrant uns ullals esmolats.
La Llura va descarregar els quinze projectils de la seva Walter P99 en la cara i el cos de la bèstia, que va seguir avançant cap a ella.
El Pare Marcacho la va empènyer a un costat, enfrontant-se al vampir. - Retrocedeix enviat del Maligne, el poder de Déu, t'ho exigeix! -. El cura mostrava el seu crucifix com única arma. Amb un xiuxiueig el monstre reculava. Una bruma el va cobrir, i la Llura va veure com apareixia en el seu lloc una mena de llop de gran mida. Va fugir entre lladrucs de frustració. Atordida es va adonar que a la bestia li faltava una pota.
- Filla meva aixecat. Estàs bé? -. El clergue li parlava amb la cara il·luminada per una llum ferotge.
- Pare, què era aquella cosa?.
- El diable filla. Ha vingut per posar-me a proba. Però no ha pogut profanar la Casa del Senyor. - Llura pensava que el mon s'havia tornat boig. - La meva Fe és forta ara. Enviarem aquests maleits xucla sangs al pou de tenebres d'on han sortit.



El Gavines estava a les fosques. Aquelles besties havien tallat el subministrament de llum. L'Al, armat amb el bat de beisbol que amagava sota la barra, repartia uns alots. Eren un grup reduït.

- Pobres imbècils, van caure a la trampa. - Trillo agafava el pal de billar com si li anés la vida.
Sorprenentment els monstres no van entrar, però els que havien escapat per la porta del darrere van ser caçats, els estaven esperant. Encara es sentien els crits agònics. Era una carnisseria.

L'Agustí acaronava la Francesca que portava un embenatge tacat de sang cobrint-li el cap. Estava inconscient.
- Tenim que marxar d'aquí com sigui. Hem de trobar ajuda, i un metge.
- Com voleu que fotem el camp? I que collons són aquelles besties?. - Cridava histèric Cobretti.
Melo es netejava tranquil·lament les ulleres en una samarreta vintage de Chainsaw Massacre. - A falta de saber-ne més coses tindrem que acceptar que són vampirs.
El petit grup va quedar en silenci.
- Les bales semblen que no lis fan mal. - Jean-Richard es va apropar, estava macilent. Havia perdut molta sang.
- Bé, ja pensarem en això desprès. Agafeu tots els pals de billar que trobeu. A fora hi ha la furgoneta del bar. Marxem. - L'Al, parlava amb ira continguda.
- Cap ratpenat ataca el Gavines i s'en surt impunement.


Resum del Capítol anterior.

Llura, la policia local, torna al poble desprès de la desastrosa batuda a Jack el borní, per trobar-se en mig de la bogeria.