> La Tardor de l'Annie Rose.

Sota l'etiqueta “Talla per aquí”, penjo de tant en tant alguns dels relats que treballo en l'escola d'escriptura Aula de Escritores

(Micro relat inspirat en la fotografia “La Tarde”, de Cristina Garcia Rodero, recollida a la xarxa).

En Mick.
Tres hores assegut en aquesta cadira i cap client. Ja no sé com posar-me. Aquesta xafogor mortificant m'ofega. Tinc els ossos encarcarats, la cama amb rampes. La simfonia de fons, és el cric-cric de les cigales. Aquest poble és un erm.
«Torremolinos, indret idíl·lic de la Costa del Sol. Inverteixi en un descans daurat», deia l'enganyosa publicitat.
Maleit Neilman i els seus consells financers, en mala hora vam invertir els estalvis en aquesta casa. Sort en tinc de l'Annie què no se li cauen els anells a l'hora de treballar. Tants anys somiant amb la jubilació per topar ara amb aquesta crisi.

L'Annie Rose.
No em puc queixar, dins de casa estic fresqueta. El pobre Mick, encara agafarà una insolació. Espero cinc minuts més i si no arriba cap client tanco la parada. Ens prenem un gin i engego la webcam que va instal·lar al dormitori el Jimmy. Almenys farem uns calerons a la xarxa. Quins temps senyor!
Qui m'ho hauria dit, fa uns anys la reina dels aparadors del Rosse Buurt d'Amsterdam, i ara esperant que apareguin els autocars de l'Inserso. Paciència Annie, ja ho deia la mare, «Déu escanya però no ofega».
Ai, mira, si tenia raó. Per allí baixa la colla de cal Paco. Gens malament. Dos serveis rapidets, i desprès a sopar, que el Mick ja em tindrà preparada la truita.

> Sota el Signe de Xibalbà. Secrets d'antigues Civilitzacions. Per ARC concurs de micro relats a ràdio Argentona.

(micro relat del mes d'Abril).Sota el Signe de Xibalbà

A centenars de metres de fondària sota les planícies de Yucatán, Cruz Montesinos contemplava extasiat la calçada empedrada que sorgia de les aigües per perdre's en la foscor. Desempallegant-se del pesat equip de busseig, va ajudar la Consuelo a sortir del riu soterrani, besant-la apassionadament. Podia confiar en aquella dona.
Havien accedit a l'obscur inframón dels maies despenjant-se per roques, arrossegant-se per grutes estretes i bussejant per impressionants cenotes. Sota l'altiplà, Xibalbà, l'infern i morada dels Senyors de la Mort els esperava en silenci.
Agafats de la mà, sota la llum esmorteïda de les làmpades, van caminar per aquell viarany vedat als vius. Parracs ruïnosos, cranis i estalactites esculpides amb els rostres dels Senyors de Xibalbà franquejaven la seva marxa.

Consuelo extreia del vestit de neoprè un petit ganivet d'obsidiana, el mateix que empraven antany els sacerdots maies en els sacrificis.
Avançava sigil·losament, tot i que Cruz només tenia ulls pel petit ídol daurat d'aspecte diabòlic.
Subjectant-lo pels cabells va obrir-li la jugular amb el punyal, delectant-se en el so de la sang esclatant en bombolles al topar amb l'aire aviciat.
Immersa en una mena de trànsit els seus ulls toparen amb els rostre implacable de l'ídol pagà. Una ràbia sobtada va posseir-la.
El déu li parlava. Amb el ganivet amarat de sang va obrir el pit del Cruz. El cor encara bategava. El va arrencar d'una estrebada. Un crit de victòria ressonà per les cavernes.
Sentia la força d'aquell múscul poderós. Va enfonsar les dents en l'òrgan palpitant, assaborint la sang. Desprès va dipositar les restes als peus de l'efigie. Llavors es desmaià.

Consuelo recobrà el coneixement amb un sentiment de fàstic i satisfacció. Sentia, però, una necessitat urgent de marxar. Ja no era ben rebuda en aquell lloc. No fins que tornès amb un nou sacrifici.
Consuelo Clifford, paleontòloga versada en cultures precolombines, tornava amb els vius.


Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010.
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant micro relats durant els propers vuit mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu bases del concurs

> Barcelona, Testimo - Enllaços i articles.

“Barcelona, t'estimo” tot just acaba d'aparèixer i no para de fer soroll, edito aquest post per adjuntar articles i notícies sobre el llibre en blocs i altres mitjans:

Article signat per la incombustible Anna Maria Villalonga per .“Catalunya Press”.
la força associacionista

Post al bloc “Univers Madur”, per M Pilar Navarro, amb un tast de cada relat que compon el volum, adreces dels participants i un munt d'informació:
univers madur

> Micro relats pel Twitter. (28-03-11 a 03-04-11).

—Has perdut el senderi!
—Ets tu la boja!
La parella seguia el seu combat diari, ignorant la presencia del fill, amagat en altres realitats.


El bretó fugia de la rebotiga fet un nyap: borni i apallissat. Els seus turmentadors van sortir-ne més malparats.


A l'hora de dinar becaris i assalariats discutien per demostrar qui duia la carmanyola més cara. Tot i la crisi algunes coses no canviaven.


El combat d'aquella nit seria formidable. S'enfrontaven l'higienista dental cercant plaça fixe, i l'Alien mare de la colònia LV-426.


A la llanxa, Rico i Rocco llençaven els farcells de droga a l'aigua mentre els guardacostes els encerclaven. El “Don” els havia venut.


L'explosió al cementiri nuclear del Valle de los Caidos va aixecar els morts. Un exercit de zombis venjatius marxava afamat cap a Madrid.


—És una toia! Mormolaven les companyes de la mosca vironera veient com aquesta s'entestava en dipositar els ous en un maniquí de la tenda.


Nous nano relats cada dia a La meva Perdició a Twitter

> Missives des de Gràcia - per "Barcelona t'estimo" - Presentació del llibre

Torno a refrescar el post de la publicació del llibre “Barcelona, T'estimo” per últim cop donat que ahir vam fer la presentació a l'Ateneu Barcelonès. Aprofito per deixar-vos l'enllaç al bloc de la Núria Claverol i Català (Flors, quadres i altres cosetes) què ha realitzat un reportatge fotogràfic genial de tota la presentació Barcelona, t'estimo: fotos. ^_^

JA TENIM PORTADA!!! ^_^

Dissabte 2 d'abril, a les 11.00 h, a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, presentació del llibre "Barcelona, t'estimo". Recull de relats d'ARC, on participo amb “Missives des de Gràcia”. Us deixo un petit tast del meu relat:

Novembre.

Poques coses han canviat des que vas marxar, però tot és diferent al barri que tant estimaves. Ara tinc molt de temps per pensar, em fixo més en detalls que abans passava per alt. Cerco racons amagats, cruïlles on ens besàvem, bars on ens aturàvem per xerrar.

Encara conservo aquella feina d'oficina gris que insisties que abandonés. No, no he trobat el valor suficient per retrobar-me amb la vida, tal com m'encoratjaves. Cada matí enfilo cap a la meva rutina diària recreant-me en la successió de places que donen pas a estrets carrers amb edificis de carreus de pedra, vestigis d'un passat rural que conformen aquesta petita vila, en la que subsisteixo com un nàufrag assedegat. Les travesso de puntetes, de casella en casella, peó prescindible d'un imaginari taulell d'escacs. Sense aturar-me, sense deixar rastre, contemplant amb enveja com d'altres en gaudeixen.
De reüll guaito criatures de galtes rogenques i ulls brillants, xisclant en parcs infantils sota la mirada protectora dels pares, en un intent fallit de memoritzar moments que el pas del temps desdibuixarà.
En aquestes tardes cada cop més curtes, els raigs de sol són un bé preuat i escàs. Els seients de pedra se'ls disputen parelles que juguen a estimar-se i fer-se estimar. Carícies i xiuxiueigs que m'estan vedats.