diumenge, 30 d’octubre del 2016

> Castanyada literària a preu de saldo



Si vols celebrar la castanyada amb un bon grapat de lectures fosques que et provoquin un calfred de terror i et deixin una sensació d'angoixa i no pots fer una gran despesa o bé vols augmentar la teva biblioteca de llibres electrònics amb una selecció eclèctica et proposo alguns dels títols següents, llibres o antologies en els que he participat:



Malsons de gat, llibre de relats foscos i de distòpies escrit amb Patrícia Muñiz i Igor kutuzov, publicat aquest any per editorial Hermenaute.



Alfa i Omega el relat Z que vaig publicar l’any 2012, finalista del premi Ictineu 2013 en la categoria de millor relat escrit en català i inspirat en Nova Sico, l’àlbum de rock progressiu de la banda Midnight Zombie Alligator.



Calabazas en el Trastero: Aparecidos, publicada per Saco de Huesos Ediciones l’any 2015. Una selecció de tretze relats de fantasmes, esperits i apareguts.



Los papeles perdidos de Stephen King, antologia de microrelats dedicats a l’autor de Maine publicada per James Crawford Publishing l’any 2015. El pagament per la descarrega del llibre és social.



#Cuentos Breves de Terror Hispanoamericanos, vint-i-quatre contes curts de d’autors hispanoamericans recopilats per l’equip de @TeCuentoUnTweet i publicat l’any 2014.

Que vagi de gust i bona castanyada!





dimarts, 25 d’octubre del 2016

> Malsons de gat i Pétalos de acero al cicle: "Ciència-ficció, t’agrada i ho saps".

Tot coincidint amb la celebració de l’EUROCON els dies 4,5 i 6 de novembre a Barcelona, la xarxa de biblioteques ha engegat aquest mes d’octubre una cicle d’activitats coordinades per Álex Vidal sota el títol de ciència-ficció, t’agrada i ho saps amb una programació de xerrades, presentacions de llibres i projeccions de pel·lícules sobre les narratives del fantàstic.
Així mateix la xarxa de biblioteques ha elaborat una guia de lectura d’autors clàssics agrupats per gèneres i una selecció de videojocs i pel·lícules en DVD que estan a la vostre disposició per si voleu aprofundir-hi més. Ho teniu en format ISSUU AQUÍ



(cartell autoria de Marta Torres).

Com autor hi participo amb el recull de relats Malsons de gat escrit a sis mans amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov, publicat per editorial Hermenaute aquest passat Sant Jordi i del que ja us he parlat en anteriors entrades. Serà el dilluns 31 d’octubre a les 19 h a la biblioteca Joan Maragall, carrer Sant Gervasi de Cassoles, 85. Per a l’ocasió comptarem també amb José A. Bonilla autor de Pétalos de Acero, una novel·la steampunk ambientada en l’Exposició Universal de 1888 publicada per Hermenaute el passat mes de març i que està rebent excel·lents crítiques i, com a mestres de cerimònies, amb els editors Marta Torres i Lluís Rueda.



En la presentació que farem us parlarem dels nostres referents dins de la ciència-ficció, de films i llibres que ens han influenciat, de mestres com H.G. Wells i Jules Verne o de la Barcelona distòpica.

Per acabar, recordar als usuaris de les biblioteques Vila de Gràcia i Josep Miracle de Collserola que Malsons de gat ja està disponible en els catàlegs respectius: AQUÍ





(Malsons de gat a Aladí, cerca de llibres a la xarxa de biblioteques).

dilluns, 24 d’octubre del 2016

> Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics



Edicions SECC, editorial independent de recent creació, acaba de publicar els seus dos primers llibres en un curt espai de temps. El primer va ser El Camino de los Ancestros, novel·la situada en un món fantàstic on la màgia és un bé valuós i escàs. El llibre està escrit a quatre mans per Alícia Gili i Carlos Castro i es va presentar el passat 8 d’octubre a la llibreria Chronos. La segona novetat és Històries de les Terres Albes i altres narracions fantàstiques, recull de relats que combinen la fantasia, la ciència-ficció, el Bizarro i el terror, a càrrec dels autors Alícia Gili, Sílvia Romero, Carlos Castro, menut i jo mateix. La il·lustració de la coberta és de Laia Martí i les il·lustracions interiors són autoria de Laia Martí, Txell Ozcáriz i Bernat Gómez.

Tots i que els assistents a la Ter-Cat celebrada el passat dia 16 a Torrebesses ja van poder tenir un primer tast d’aquest recull, la presentació oficial del llibre es farà el dimecres dia 02, a les 19:00 hores a la llibreria Chronos, carrer Roger de flor, 237. En aquesta presentació Alícia Gil, editora d’Edicions SECC i autora del relat Coll Blanc, Hugo Camacho, autor del relat Transcomunicació bovina i jo amb el meu relat En una galàxia poc llunyana (relacions simbiòtiques disfuncionals) parlarem de com s’ha gestat el recull i els relats inclosos.

La segona presentació està prevista per dissabte 26 de novembre a les 18:00 hores a TUUULIBRERÍA, carrer Planeta, 17, Vila de Gràcia amb la presència d’Alícia Gil, Txell Ozcáriz, Hugo Camacho, menut i Sergi G. Oset.

En una galàxia poc llunyana (relacions simbiòtiques disfuncionals) és un relat que es pot incloure dins del gènere Bizarro (Bizarro en català?) que narra l’arribada accidentada (i no desitjada) d’un funcionari de presons a un món que no és el seu. Kevinvonnegut és un tipus desequilibrat que oscil·la entre la depressió i l’eufòria, entre el patiment emocional i una total manca d’empatia i sensibilitat; consumidor de tota mena de drogues i beuratges d’alta graduació alcohòlica i obsés sexual compulsiu. Per postres té la capacitat d’enllaçar-se simbiòticament amb altres éssers i dominar-los com si fossin titelles. Ah, sí, i pertany a la família dels rosegadors.

El relat no deixa de ser un homenatge a diversos referents culturals del cinema i la literatura com Star Wars, Planet of The Apes, Zardoz, From Dusk Till Dawn o Mad Max, actors com Chuck Norris, programes televisius com Cuarto Milenio, clàssics de l’anime japonès com Mazinger Z o autors de culte com Kurt Vonnegut tot, en un entorn molt proper a la nostra realitat i al nostre país. Aquí us deixo el començament del relat amb un parell de cites de cançons del grup Buckcherry i de David Bowie que donen alguna pista de per on va el relat.



(Aquí teniu el començament del relat amb un parell de cites de cançons del grup Buckcherry i de David Bowie que donen alguna pista de per on va el relat).


Us esperem a les presentacions que ja hi han programades.

Comprar el llibre AQUÍ





divendres, 21 d’octubre del 2016

> #ClubLecturaChronos Vs Fantasma de Laura Lee Bahr

Comença per aquest apartat si vols saber quin va ser el nou llibre escollit pel #ClubLecturaChronos en la seva segona trobada:
El passat dissabte 15 d’octubre, els integrants del #ClubLecturaChronos ens vam reunir a la llibreria Chronos per comentar el llibre que havíem escollit després d’Elantris de Brandon Sanderson: Fantasma, la primera novel·la de Laura Lee Bahr, guanyadora del premi Wonderland a la millor obra de Bizarro l’any 2011 i nominada en la present edició dels premis Ignotus. Laura, a part d’escriptora és actriu de teatre, guionista i directora de cinema independent.
Amb Fantasma l’editorial OrcinyPress va inaugurar el 2015 la col·lecció Midian dedicada a obres de Bizarro. Aquest mateix any varen publicar la imprescindible La casa de las arenas movedizas de Carlton Mellick III i, a finals d’octubre, veurà la llum Ciudad revientacráneos de Jeremy Roberth Johnson, que també ha estat nominada al premi Wonderland del 2016.



O bé, comença a llegir per aquest apartat si vols saber de que va Fantasma:
Fantasma és una novel·la en que, d’entrada, sabem què Sarah sembla que s’ha suïcidat però és més probable que hagi estat assassinada. Sarah esdevé un esperit (no confondre amb un fantasma) a estones desorientat, a estones venjatiu; sabem que Simon és un presentador televisiu amb una carrera exitosa i una vida arreglada que comença a obsessionar-se pel final tràgic de Sarah a qui, potser sí, o potser no, va conèixer en vida i que Rich, o Dick, és un passerell que acaba d’arribar a L.A. amb ànims de llaurar-se una carrera com a cantant i guitarrista de balades de rock però que acaba treballant en la mateixa empresa on Sarah feia de secretaria i llogant el seu antic apartament. També hi ha un sofà i uns homes de negre.
Fantasma és la narració dislocada de la relació malaltissa entre Sarah i Simon (encara que un dels dos hagi traspassat) i de com, tan un com l’altre, utilitzen i manipulen a Rich (o Dick) per a utilitzar-lo com a vehicle de les seves intrigues enverinades, desesperades. En el fons, el relat d’una relació impossible on l’amor més intens muta en odi i al inrevés sense concessions en una espiral cada vegada més recargolada.
Avançant en la lectura de Fantasma assistirem a la caiguda i degradació d’aquests tres personatges i participarem, com si fóssim un personatge més, de la roda d’esdeveniments que ho tritura tot al seu pas. A Fantasma no te gaire importància esbrinar qui és el culpable de la mort de Sarah (encara que el lector no es podrà sostreure’s a idear les seves pròpies teories), el que importa és el viatge. L’autora, en un primer moment va idear Fantasma com una història d’escull la teva pròpia aventura i això marca el resultat final. La narració no és lineal i els personatges, més que evolucionar, actuen, es comporten i es transformen, física i moralment, depenent del pla existencial en el que es mouen.
El decàleg del Bizarro inclòs en les pàgines finals de Fantasma en adverteix que en una obra d’aquest tipus en trobem davant de:
«... el gènere de l’estrany, surrealista, sangonós, ridícul i que utilitza la lògica dels dibuixos animats per crear un univers inestable on conviu el grotesc amb l’absurd».
Fantasma compleix totes aquestes premisses, tot ficant en una batedora, un humor molt personal, sexe barrejat amb la idolatria per una icona idealitzada sense fissures pròpia de l’adolescència, els infortunis que pateix un fantasma i el relat de detectius noir més propi del cinema negre del Hollywood daurat.

O bé, llegeix en aquest apartat quines son les meves impressions sobre el llibre:
Vaig tenir l’ocasió de llegir Fantasma després de la presentació que es va fer a Barcelona a la llibreria Gigamesh l’estiu del 2015. A Goodreads teniu les meves impressions d’aquella lectura primera: Goodreads - Fantasma
El #ClubLecturaChronos m’ha ofert la possibilitat d’una segona lectura un any després. Confirmo doncs que el llibre m’ha agradat tant o més que quan el vaig llegir per primer cop. Ha superat la prova de voler continuar, capítol a capítol, recuperant les diferents trames i realitats que es van desenvolupant i anar de la mà de Sarah, Simon i Rich/Dick en la seva relació. Fantasma continua oferint-me el seu caràcter trencador farcit d’una certa tristesa, mala llet i un potent perfum de decadència que envolta les relacions personals (servit en una ampolleta amb aromes de liles).

O bé, llegeix aquest apartat si vols saber quines van ser les conclusions/divagacions del club de lectura:
La sensació que em vaig endur al finalitzar el debat es que la lectura del llibre no va deixar indiferent a ningú. O n’estaven a favor o n’estaven en contra. Un parell de persones van dir que no havien pogut amb ell i l’havien deixat després d’unes poques pàgines. D’altres el defensaren tot destacant les seves peculiaritats i la seva singularitat. Es va especular que Fantasma era el llibre que havia escrit Simon o potser la mateixa Sarah, com un testimoni necessari per explicar, o amagar, qui havia estat l’assassí. Es va debatre si els personatges eren plans però canviants en les diferents realitats paral·leles, de si era convenient o no que l’autora contextualitzés la narració amb referents musicals i culturals, de si el procés d’enamorament de Rich/Dick era una venjança feminista de Laura contra un prototip determinat de mascle, (i de masclisme) i, també, de l’oportunitat perduda (o no) al tallar certes línies argumentals en favor d’altres. Per posar un exemple, l’aparició dels paios empolainatslos Tipos Trajeados” va suscitar quasi unanimitat al demanar per a ells més protagonisme. Diversos dels presents estaven desconcertats per la manca de llargada del capítol intitulat La reaparición de Los Tipos Trajeados. A mi, personalment, em va semblar l’exemple perfecte d’un microrelat hiperbreu incorporat dins d’una novel·la, d’altres, però, especulaven en que era una broma privada de l’autora. La impressió generalitzada va ser que Laura Lee Bahr no cercava explicar una història amb un final resolutiu sinó que la seva intenció era la d’anar descol·locant el cervell del lector fins a deixar-lo tan fotut com els dels personatges de la seva novel·la. Conclusió: hi va haver debat i molt intercanvi d’impressions i teories i aquesta, entenc, ha de ser la finalitat de tot club de lectura.

O bé, llegeix en aquest apartat sobre tests feministes aplicats a la literatura i d’altres recursos estilístics:
En algun punt del debat algú va argumentar que una de les causes de que no li agradés Fantasma era que no passava el TEST DE BECHDEL. Aquest test no entra a considerar si una obra té, o li manca, qualitat literària, només mesura si la presència de la dona dins del context de l’obra és significativa i, si alhora de representar-la, es perpetuen els estereotips masclistes. Es fonamenta en aquestes tres preguntes:
-Apareixen, almenys dues dones, i aquestes tenen nom propi?
-Els personatges femenins parlen entre sí?
-Les seves converses tracten altres temes que no siguin al respecte d’homes?
Bé, fins que va sortir el tema ni se m’havia passat pel cap prendre’m Fantasma com una novel·la que pogués ser titllada de masclista. Crec que la personalitat de Sarah és prou forta i definida com a dona. Sarah interactua amb una altra dona (Tamara, una companya de feina) i tenen algun diàleg juntes (dins d’un context laboral) i, sí, parlen dels companys de feina però és que en general, els personatges secundaris apareixen només com a suport dels tres principals (Sarah, Rich/Dick i Simon) que són qui duen tot el pes de la narració (a part, de tu, lector, que també n’ets part).
Com una cosa porta a l’altre vam tenir l’ocasió (al menys jo ignorava que hi haguessin tants test d’aquests tipus) de descobrir aquests altres:
El TEST DE LA LÀMPADA SEXI: si pots substituir el teu personatge femení per una làmpada sexi sense alterar els elements bàsics de la narració potser es que el teu personatge femení no té cap consistència.
O, el TEST DE LA DONA A LA NEVERA: el personatge femení només serveix com a excusa o detonant per tal que l’heroi entri en acció (normalment la mort de la companya del protagonista que justifica la venjança i el viatge vital de l’home).
I, finalment, el TEST DEL COMODÍ: Si vols saber si el que escrius sobre un personatge és sexista li canvies el gènere. Si resulta forçat, artificial o no acaba d’encaixar és molt probable que estiguis menystenint el teu personatge.
En definitiva, un munt de coses en les que rumiar abans que et comencis a plantejar amb que embrutaràs el full en blanc si no vols ser titllat de sexista. És curiós saber que hi ha lectors que es regeixen per aquests tests per decidir si s’apropen o no a una lectura.
I, per acabar, esmentar un recurs literari del qual l’autora se serveix tot nombrant-lo específicament a la pàgina 223 del capítol Leyendas Urbanas: el McGUFFIN.
El McGuffin és un terme inventat per Alfred Hitchcock. Una excusa argumental que motiva el flux de la narració i els personatges, tot i que, en realitat, no té gens de rellevància.
L’exemple de McGuffin més descarat que he trobat en els últims temps és el que en fa l’autor Sergi Álvarez a la seva espectacular novel·la Nunca digas nunca jamás (OrcinyPress, 2016) i en l’spin-off McGuffin contra el defecador del hoyo ocho, tot convertint aquest recurs en el cognom d’un matrimoni explosiu que sembra el CAOS allà per on va.
I això és tot, o bé...

No perdis el temps llegint res d’aquesta entrada tan llarga i ves directe a comprar Fantasma a la pàgina d’OrcinyPress
FANTASMA





dimecres, 12 d’octubre del 2016

> Presentació de "Tenebra" d'Emili Gil a la llibreria Chronos



Aquest pròxim divendres tindré l’oportunitat de participar en l’acomiadament a Barcelona de Tenebra, la novel·la que Emili Gil va auto publicar l’any 2014 i que va significar el seu retorn a les lletres després de la publicació de Perfum de tenebres (2001) i Misteris fascinants (2002). El reconeixement final per aquesta obra li va arribar al guanyar, a l'edició de l'any 2015, el premi Ictineu en la categoria de novel·la en català.
Han estat tres anys de presentacions i lectures al llarg de tot el territori de parla catalana en que l’autor s’ha acompanyat d’autors que han potenciat i ajudat a difondre la visió literària d’Emili, un univers molt personal dins de la literatura de ficció especulativa, weird i gòtica.
L’abril de l’any 2014, l’autor, de la mà d'Anna Maria Villalonga i Antoni Munné-Jordà va obrir les portes de Tenebra en una primera presentació: el viatge iniciàtic d’un noi de la Sènia pels carrers de la ville lumière i la ville tenebre de París, dues cares, dos mons, París i Sirap, on l’art, la bellesa, la follia i la mort anaven de bracet havia començat.
Divendres, acompanyats per les lectures de les poetesses Cristina Company i Isabel Garrido oficiarem la cerimònia que tancarà un cicle que obre portes noves i renova l’energia que dona pas a les noves creacions ideades per aquest autor enamorat de la foscor. Us hi esperem a tots.



(Amb Emili Gil a la presentació de tenebra a la Ter-Cat celebrada a Olot, 2014).

El blog de Tenebra i el blog de l’autor
En aquest enllaç accedireu al blog de la novel·la on hi trobareu un munt de ressenyes i cròniques de les presentacions de Tenebra.

En aquest enllaç accedireu al blog literari de l’autor amb un repàs a la seva extensa obra de creació.

Tens un racó dalt del món TV
El passat 17 de novembre, en el programa literari presentat per l’autor Jesús M. Tibau al Canal 21 de les Terres de l’Ebre entrevistaren a Emili que ens parlà de Tenebra i de La Sénia extraordinària, el recull de relats que publicà després de la novel·la.