dissabte, 27 d’abril del 2013

> Plaers inesperats d’una tarda de pluja.

Fa cosa d’un mes em vaig comprometre amb els impulsors d’una nova revista literària a enviar un relat pel seu primer número. Fins aquí res d’especial a destacar, però un cop vaig rebre les indicacions bàsiques que havia de complir el conte em vaig quedar una mica sorprès: a part de la còpia que s’havia d’enviar per correu electrònic, demanaven una altre escrita a mà, i més concretament, amb bolígraf Bic negre. He donat voltes al cap preguntant-me el perquè d’aquest requisit que al principi vaig trobar una petita excentricitat potser un pèl irritant.

Perquè tornar a fer la feina un cop enllestida al portàtil?, perquè fer un tediós esborrany a paper, podent fer-ho com sempre amb l’editor de text que permet reconduir la narració un cop i un altre sense dificultats per després guardar les successives versions en diferents arxius fins arribar al definitiu?
El motiu encara el desconec, no el volen desvetllar al·legant que es tracta d’un experiment que es farà públic quan toqui.

En tot cas, el que en un primer moment m’havia semblat una pèrdua de temps innecessària doncs sempre tinc més feina davant del teclat de la que puc acabar, a resultat un retrobament sobtadament relaxant i guaridor. Poder escriure directament sobre el full en blanc, sense preses, amb el fil conductor d’un simple i eficient bolígraf de plàstic transparent, sentint com la tinta flueix mentre la mà es desplaça pel paper, un cafè a la vora, i la certesa que a fora, la pluja segueix caient, a la seva, té alguna cosa de reconfortant i romàntic que em fa retrobar amb les emocions internes que m’empenyen a portar un blog literari i a escriure, el que sigui, sobre qualsevol tema, reflexivament o a raig.

Les satisfaccions més íntimes es troben en les coses petites.

M’he adonat que aquesta revista literària que m’ha fet aquest encàrrec estrany té alguna cosa diferent i que la gent que la porta coneix i té la sensibilitat que sovint es nota a faltar en altres. Comencem amb bon peu. Sí.

diumenge, 21 d’abril del 2013

> La perdició de Sant Jordi (el retorn).

He escollit aquest títol per aquest post, tot recordant el librino que, de manera casolana vaig elaborar l’any 2011, el primer cop que gaudia de la festa de Sant Jordi com autor. Va ser una edició limitada de 50 exemplars que contenien set microrelats i amb enquadernació i maquetació a càrrec de Núria Claverol i Català, que vaig vendre al preu de dos euros.

Dos anys després, el proper dimarts 23, m’estreno com autor oferint el meu treball individual al públic. Espero que ens veiem, intercanviem experiències i recomanacions, i si no potser, us desitjo que gaudiu d’aquest dia tan com penso fer-ho jo. Feliç Sant Jordi!!!

Em trobareu a les següents parades i llibreries:

Al matí:
Parada de l’ARC (Associació de Relataires en Català).
Rambla Catalunya número 12.
De 9:00h a 13:00h.
Signatures de “Paràsits Mentals”, “Alfa i Omega” i diversos reculls conjunts amb l’ARC.

A la tarda:
Llibreria Aldarull.
C/. Torrent de l’Olla número 72. (Gràcia).
De 18:30h a 19:30h.
Lectura de microrelats de “Paràsits Mentals” i signatura de “Paràsits Mentals” i “Alfa i Omega”. *

Al vespre:
Editorial Underbrain Books.
C/. Bruniquer número 6. (Gràcia).
De 20:00h a 21.00h.
Signatura del recull conjunt il•lustrat per Maribel Carod “contrafabulario Ilustrado”.





*Potser, (si arriben a temps), també disposaré dels primers exemplars del recull conjunt “Contes Rarets”.







Associació de Relataires en Català



Llibreria Aldarull



Underbrain Books

diumenge, 14 d’abril del 2013

> El dia de l'alliberament.

El dia de l'alliberament

Militant republicà, i antifranquista de soca-rel, als seus noranta anys, plorava a llàgrima viva mentre veia pel televisor com desapareixia l'últim llegat de l'infaust dictador.
Cap ciutadà més tornaria a patir sota el jou dels Borbons.

Fi

*Els meus avis paterns, Petra i Domingo, també van lluitar per mantenir vius els valors de la República. A ells dedico aquest petit microrelat en el dia que es commemora el 82è aniversari de la proclamació de Francesc Macià de la República Catalana.

dilluns, 8 d’abril del 2013

> Publicació de "Antígua Vamurta (saga completa)" d'Igor Kutuzov.



(Antígua Vamurta (saga completa)

El precedent.

Un (no tan llunyà) tretze d’octubre de 2011 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació a La Casa del Llibre de “Antígua Vamurta”, la primera part de les aventures de personatges com Serlan, Sara o Dasteo, embrancats en uns fets que sacsejaven la seva existència, assistint a l’enfonsament del seu món perfectament ordenat. La fi d’una època i un estil de vida que donava pas a la recerca per la supervivència immediata en un nou entorn hostil com a única fita diària enmig de les relacions enfrontades dels homes grisos, els homes vermells i els murrians, i rodejats d’essers màgics i perillosos com els sufons o els majestuosos sircads.



(Antígua Vamurta I, ara ja objecte de col·leccionisme ^_^)

Antígua Vamurta (saga completa).

Dons bé, l’Igor Kutuzov ens presenta ara la continuació i finalització d’aquesta obra èpica de fantasia heroica amb un imaginari propi que veu dels seus amplis coneixement històrics, i ho fa en un volum que aplega, en e-book i en format paper, la primera i segona part de la saga. En aquests setze mesos han succeït moltes coses, algunes tan convulses com les que pateixen els personatges de Vamurta. Potser la més significativa és el tancament sobtat de la editorial “Grupo Ajec”, que es va encarregar de la publicació de la primera part de Vamurta. Però aquests contratemps, que potser per un altre autor menys obstinat que l’Igor, haguessin comportat la renúncia a veure publicat el seu treball, el van portar a apostar per fer una auto edició de la mateixa. Lluny de donar-se per vençut, i fervent creient de la força de la seva criatura, ens a ofert al mateix temps un magnífic regal: la publicació d’aquesta extensa obra en un únic volum, i tot s’ha de dir, amb una qualitat que no ha d’envejar res al d’una editorial a l’ús, i a un preu del tot competitiu.



La recomanació.

Vuit-centes pàgines plenes d’amor, venjances, traïcions, amistats inesperades i descobriments insospitats, i tot embolcallat amb un llenguatge personal que demostra l’amor de l’autor per la literatura. No hi ha excuses per no acostar-se a aquest univers que traspua màgia i aventures.
Un llibre adient per totes les edats, pels amants de Conrad, Salgari, Stevenson, Dumas però també de Tolkien, Martin o Rothfuss.

Podeu trobar més informació de “Antígua Vamurta (saga completa)” al mateix blog d'Antígua Vamurta.

Enllaç a Amazon per comprar l’e-book.

Enllaç a Amazon per comprar el llibre en format paper.

L’Autor.

Igor Kutuzov era fins ara l’alies o el nom de guerra literari de Lluís Viñas Marcus, l’autor Gracienc que ha publicat entre d’altres el poemari en català “4 Patis” o el recull de relats curts “37 relatos para leer cuando estes muerto”. Ara sembla que l’Igor deixarà pas i protagonisme al Lluís, i només el futur ens dirà quin gir farà la seva producció literària. Jo l’esperaré amb delit i molta curiositat, mentre descobreixo com finalitza “Antígua Vamurta”.

diumenge, 7 d’abril del 2013

> Revista Acrocorinto número 03 - abril.

“Acrocorinto Pensamiento” és una revista digital d’art, literatura i pensament que acaba de publicar el seu tercer número, el que correspon al mes d’abril 2013 i que està dedicat a la realitat i la ficció. Trobareu contes, microrelats i poemes a càrrec de diversos autors com Laura Sánchez, José Hambre, Maria Rovira o Ariel Fernández acompanyats de la bona tasca d'il·lustradors; també articles i crítica literària, en un total de cent vint-i-dos pàgines que podeu llegir gratuïtament seguint l’enllaç:

Acrocorinto número 03





Jo hi col·laboro amb el microrelat “Ondina”. Que vagi de gust ^_^

dijous, 4 d’abril del 2013

> El Viatge dels senglars. (Paràsits Mentals).

El viatge dels senglars

TRES boques més per alimentar desprès que l’Orson em tornes a deixar prenyada. Cada nit ens endinsem en la perillosa frontera que hi ha entre la seguretat dels matolls i l’aclaparador tràfec de la ciutat. La fam esperona l’enginy, ens fa més agosarats. Fràgils invasors de l’habitat que ens vau arrabassar.

Fi

“El viatge dels senglars” és un dels microrelats inclosos a “Paràsits Mentals”. El vaig escriure tenint en ment uns esdeveniments que van passar al barri de Gràcia fa cosa de un o dos anys. Ara, al repetir-se la notícia al barri de Sants he pensat en compartir-lo amb vosaltres. Que vagi de gust. ^_^