diumenge, 28 d’agost del 2011

> Àfrica (records d'adolescència).


(fotografia de La Meva Perdició).


Junts fugíem dels esclavistes portuguesos que assolaven les costes a bord de veloços balandres. Com a legítima reina de Sabà m'oferies uns diamants, que jo Allan Quatermain, bregat en dures caceres, menyspreava enlluernat per la teva bellesa. Els natius planejaven desmembra-te als peus de la serralada de l'Atles, mentre sortejava els ràpids del riu Congo acompanyat per un sinistre belga en un ferri que feia aigües.

L'home mico ens guià en la nostre fugida a través del Cementiri dels Elefants, abans que m'allistés en els regiments de la reina Victòria per lluitar contra els zulus a les planícies d'Isandhlwana. Ens vam acomiadar en l'aeròdrom de Casablanca, surant en l'aire de la matinada un fresc perfum que m'obsessionà fins que vaig perdre la innocència.

El pas dels anys tot ho ha difuminat, deixant en el seu lloc una espessa boira, guardiana implacable, que converteix en estèril qualsevol intent de tornar.

Fi.


“Àfrica (records d'adolescència)”, és un micro relat creat especialment per un taller de lectura organitzat aquest estiu per la llibreria Pequod de Gràcia.




dimecres, 24 d’agost del 2011

> L'Ombra d'un Fantasma.


(fotografia de La Meva Perdició).


La malaltia havia reduït el seu món a les parets d'aquell petit altell, però no es resignava a restar-ne captiu. La ràpida degeneració soferta i el desconeixement, havien horroritzat fins a tal punt els pares, que l'havien condemnat a un aïllament forçós. Per la resta d'amics i veïns, ell havia tornat a l'internat de Chesiéres per continuar els estudis.

L'única companyia que li era permesa era la de la senyora Cummings, que amb grans esforços pujava dos cops al dia les costerudes escales de fusta per portar-li els dos àpats, canviar-li els llençols i el pijama.

Quan el dolor li permetia, jeia durant hores sobre la tarima de roure guaitant pels finestrons baixos que donaven al carrer. Abaix, les minyones dels senyors portaven els nens a escola, les camionetes de repartiment passaven picant el clàxon, i un munt de gent caminava atrafegada.

Quan enfosquia, per burlar la febre es concentrava en el soroll dels motors dels últims vehicles fins adormir-se. Llavors, deixant enrere el seu maltret cos, el seu esperit viatjava lliure pels carrers de la vila, travessant els finestrons de la seva presó.

Gaudia especialment descobrint els patis interiors que amagaven les cases renaixentistes, austeres de façana enfora, però amb jardins exuberants i melancòlics, bressolats pel perfum dels rosers, els gessamins i les mimoses.

Una nit però, es va sentir atret per un cant misteriós que l'empenyia fins el port. La febre durant el dia havia sigut particularment alta i el dolor insofrible. Alliberat de la seva carcassa moribunda, va vagar entre tavernes de pescadors i carrerons estrets seguint un fil invisible que el va dur a topar amb l'escuma esbravada i la remor de l'oceà. Va guaitar per darrer cop les teulades de pissarra i les llums de la vila. No es va entristir. Unes mans el van guiar amoroses. Lentament es va introduir en les fredes aigües, fins que els seus rinxols daurats van desaparèixer sota les onades.

Fi.


* “L'Ombra d'un Fantasma”, és un micro relat creat especialment per un taller de lectura organitzat aquest estiu per la llibreria Pequod de Gràcia.





divendres, 5 d’agost del 2011

> El Basilisc. Relat conjunt pel bloc "Històries Veïnals".



(Fotografia baixada del bloc “Històries Veïnals”)


La novena tongada veïnal organitzada per El Veí de Dalt, m'ha situat amb les millors veïnes i veïns possibles per desenvolupar un nou relat a vuit mans que transita entre la màgia, l'esoterisme, les realitats paral·leles i els mons onírics. Us deixo l'enllaç a “El Basilisc”, la nostre petita i estranya criatura parida en secret i que ha vist la llum en aquest mes d'Agost.

El Basilisc

He tingut el plaer de escriure aquest relat amb:
Arare
Zel (repetint després de “Nous Horitzons”)
Laura T. Marcel (repetint després de “A cops amb la Vida”)
Patrinsky
Gràcies a tots ells.

De regal, tots els veïns dels replans participem en un Renga conjunt que podeu seguir a: rengahv9