> Estudi Antropològic. 164è Joc Literari. Bloc de Jesús M. Tibau.

Erika Von Däniken de La Font, la guineu més intel·ligent i emprenedora de la seva promoció, observava amagada entre els matolls, el grup d'homínids.
Acabada la llicenciatura d'antropologia, desitjava estudiar en el seu entorn, els anomenats “éssers humans”, aquelles bestioles considerades per la ciència estúpides i violentes.
El corrent generalitzat, i la doctrina oficial assenyalava que els homes eren una especie nociva i primitiva, que només podien estar en zoològics, o en reserves sota control de natalitat.
El cert és, que despertaven odi i recels. Anys de caceres esportives, i d'emmetzinar les fonts de menjar i aigua, els havien portat vora l'extinció. Es creia que arrasaven les collites i devoraven el bestiar per plaer. L'Erika volia desmuntar aquestes teories.
Mirant-los allí, ociosos, dormint, i netejant-se les puces, ningú diria que eren gaire perillosos.
Havia costat obtenir els permisos del Col·legi, per tal d'escollir un mascle i una femella que poguessin ser capturats i dissecats. Però allí estava, en la reserva natural del Parc del Montseny.
Va donar les ordres necessàries als ajudants, per tal que preparessin les xarxes i les escopetes amb els dards tranquil·litzants. Les besties no s'ha donarien de res.

El cap del grup feia veure que descansava sobre la pedra. Notava com s'apropaven les guineus. L'olor de la sang el provocava. Va emetre una mena de ronc baix, mostrant els ullals afilats. La resta va captar el senyal. Van seguir mandrejant.
Aquella nit caçarien de nou. Com un instrument fred, esmolat i perfecte.

Aquest és el relat amb que participo en el 164è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat tenia que estar inspirat en la foto de l'encapçalament.Us deixo l’enllaç amb els participants:164è Joc Literari