Erika Von Däniken de La Font, la guineu més intel·ligent i emprenedora de la seva promoció, observava amagada entre els matolls, el grup d'homínids.
Acabada la llicenciatura d'antropologia, desitjava estudiar en el seu entorn, els anomenats “éssers humans”, aquelles bestioles considerades per la ciència estúpides i violentes.
El corrent generalitzat, i la doctrina oficial assenyalava que els homes eren una especie nociva i primitiva, que només podien estar en zoològics, o en reserves sota control de natalitat.
El cert és, que despertaven odi i recels. Anys de caceres esportives, i d'emmetzinar les fonts de menjar i aigua, els havien portat vora l'extinció. Es creia que arrasaven les collites i devoraven el bestiar per plaer. L'Erika volia desmuntar aquestes teories.
Mirant-los allí, ociosos, dormint, i netejant-se les puces, ningú diria que eren gaire perillosos.
Havia costat obtenir els permisos del Col·legi, per tal d'escollir un mascle i una femella que poguessin ser capturats i dissecats. Però allí estava, en la reserva natural del Parc del Montseny.
Va donar les ordres necessàries als ajudants, per tal que preparessin les xarxes i les escopetes amb els dards tranquil·litzants. Les besties no s'ha donarien de res.
El cap del grup feia veure que descansava sobre la pedra. Notava com s'apropaven les guineus. L'olor de la sang el provocava. Va emetre una mena de ronc baix, mostrant els ullals afilats. La resta va captar el senyal. Van seguir mandrejant.
Aquella nit caçarien de nou. Com un instrument fred, esmolat i perfecte.
Aquest és el relat amb que participo en el 164è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat tenia que estar inspirat en la foto de l'encapçalament.Us deixo l’enllaç amb els participants:164è Joc Literari
17 comentaris:
És un relat molt bo. Felicitats.
Salut i Terra
Un relat fascinant, sobtant i diferent...Ple de contingut.
M'agradat molt el teu relat, i de pas he descobert un nou blog
Molt bo!!!!!!!!!!! si senyor!!
Hauries de estar a les meves clases a la Uni.. m'ajudaries amb els alumnes..jajaj.
Gracies per compartir-ho
Quina gran descoberta trobar aquesta guineu Cum Laude.
Salut!
Aplaudiments a la llicenciada guineu estudiosa dels homínids!
Boníssim perdició, a veure si seran elles millors amb mosaltres que nosaltres amb elles... espero que sí!
una guineu llesta, tot i que no sé si ha encertat en el seu objecte d'estudi. Gràcies per participar
boníssim!!!
li has donat la volta a la imatge totalment...
salut!
boníssim!!!
li has donat la volta a la imatge totalment...
salut!
Li desitjo bona cacera! Bon relat!
Bon gir i, fins i tot, merescut.
*Sànset*
invertir els papers a estat una idea molt bona. Els caçadors deurien veure's en una situació semblant, pot ser s'ho pensaren una mica.
Molt bo.
Ei, doncs has fet una molt bona participació!! Està molt bé! I m'encanten els noms que t'inventes (o potser no ho són, però són preciosos...). Una història amb molta acció, ràpida i salvatge... Aquests homínids... quin misteri de bestioles!
Molt ben donada la volta a la truita.
Mai havia dubtat que les guineus són astutes i tenen enginy.
Perdó... si no ho he entès malament... em sembla que qui vol anar de cacera són els humans una altre vegada!!!
Les guineus en volen agafar uns per poder-los estudiar... i ells, dissimuladament i fent veure que mandregen, els esperen per atacar-les... demostrant que sí, que són violents...
Erika! Marxeu!!
Francesc. Gràcies per la visita. Un plaer.
Pilar: Gràcies per les teves paraules.
Mon: Benvingut, igualment dic.
Lisebe: Encantat. Ni que sigui per portar-te els llibres. ^_^
Montse: Ella pensa que ho té tot sota control, però potser ....
Elvira Fr: No sé com li anirà en la seva primera experiència sobre el terreny. ^_^
Carme: No sé, no sé, quan s'està a dalt de la cadena evolutiva, no s'acostuma a mirar als de sota amb el mateix respecte.
Jesús: gràcies a tu. Els Jocs Literaris creatius, són un recurs perfecte per crear noves fantasies.
Ricderiure: Celebro que t'agradi. Que bo tenir-te de nou per aquí.
Josep M: Incertesa de qui acabarà caçat. ^_^
Sànset: Gràcies. La intenció era relatar que res és el que sembla.
Dissortat en l'exili: trampes dins les trampes. Un joc perillós el que juguen.
Ada: el cognom de l'Erika surt d'un escriptor d'ufologia dels anys 70, i de Félix Rodríguez de la Fuente, ha, ha, ho trobo divertit.
Rafael: i tot i així, potser s'enduen una sorpresa desagradable.
Assumpta: l'has encertat!, premi. ^_^
Publica un comentari a l'entrada